L’exconseller general Carles Jordana també accedeix a la diplomàcia

Diverses fonts han confirmat que qui va ser, entre altres, president de la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient el tram final de la legislatura passada ha acceptat ser el màxim representant de la legació andorrana a la Gran Bretanya i Irlanda. L’ambaixada a Londres té certa rellevància davant el moment complexe que es viu en aquell país, arran de la qüestió del Brexit.

El ministeri que lidera Maria Ubach ha anat omplint els ‘forats’ diplomàtics amb designacions de clara vocació política. De fet, tot i la recent aprovació de la Llei del cos diplomàtic, de tots els nomenaments fets fins ara només dos tenen certa vinculació amb aspectes tècnics: els d’Eva Descarrega a França i el de Joan Forner per a Estrasburg. La resta sols tenen connotacions polítiques tot i que hi hagi un component d’experiència important en els casos de Vicenç Mateu (Madrid) o Ester Rabassa (que segueix a Brussel·les), per posar dos exemples.

També continuarà en la nòmina diplomàtica Jaume Serra, que es desprèn del Vaticà, on estava força ben vist, però mantindrà Portugal. A Roma, ho va avançar l’Altaveu, hi anirà Carles Àlvarez Marfany. Serra incorpora entre les seves responsabilitats les legacions davant l’OSCE, Alemanya i Àustria. Torna a la representació diplomàtica Enric Tarrado. La seva elecció política és més que clara. Va deixar la seva tasca d’ambaixador (a Suïssa i les delegacions internacionals presents a Ginebra, Mònaco -ara per a Descarrega-, San Marino -que ocuparà Álvarez- i Liechtenstein) per poder concórrer a les eleccions de l’abril, i una vegada consumada la seva derrota tornarà a rodar per Europa, ara, en principi, a Txèquia, Hongria i Romania.

Finalment, i encara entre els ambaixadors no residents, Gil Rossell es responsabilitzarà de les repúbliques bàltiques. Queda per resoldre qui s’encarregarà de la Confederació Helvètica i tots els organismes internacionals que hi ha ubicats a Ginebra, com l’ONU o l’OMS, una ambaixada que havia de passar a ser resident (amb Josep Casals) i per a la qual s’havia gairebé decidit que passés ocupar Joan Forner, però que de moment queda vacant.