La querella per la presumpta estafa derivada de la inversió feta en un seguit de societats pantalla que havien de ser les encarregades de tirar endavant el projecte mastodòntic i altament rendible, suposadament, dels patentats taps és la punta de llança jurídica. No en va, el querellant acusa Langelaan d’haver-se suposadament embutxacat pràcticament 16 milions d’euros dels quals, com el mateix holandès, tampoc no se’n saben el seu parador. En tot cas, és que de tap no se n’ha fabricat ni un. La querella es tramita molt lentament a la Batllia.
Més veloç s’ha resolt el cas de l’impagament de la feina encomanada a un despatx d’arquitectura. Langelaan, un home d’alta capacitat de convenciment, pretenia fer un casalot amb les millors prestacions i dissenys. Una mansió amb tot de luxes que havia d’incorporar un celler de primer nivell i unes vinyes. D’aquí que la societat -que també va emprar pel projecte dels taps de vidre i les inversions per ara fallides- que va crear es denominés Verema Can Diumenge. Volia un projecte de luxe. El que no volia, sembla ser, era pagar-lo. De fet, la Batllia ja fa un temps que el va condemnar a pagar la redacció de l’avantprojecte. I és que tècnicament ja no va anar més enllà.
Els professionals de l’arquitectura a qui va confiar l’habitatge d’alt nivell van picar una vegada, però a la segona ja no van caure al parany i després de redactar l’avantprojecte i no cobrar-lo van aturar la col·laboració i van presentar la corresponent demanda que han guanyat. Langelaan haurà de pagar, a més a més, les despeses d’advocat i procurador -una mica més de 6.000 euros en aquest cas- i tot porta a indicar que serà finalment el saig qui haurà d’intentar recuperar el deute. I no serà gens fàcil.
Ja fa temps que el ‘vell’ Rick, que es passejava pel Principat amb cotxes de super luxe talment com si fos l’amo del tros, es passava més temps a Austràlia -on assegurava que els taps de vidre serien la rehòstia en patinet- que no pas a Andorra. Ara mateix, una vegada va transcendir la querella interposada i, alhora, la petició de detenció, no sembla que l’home, d’una setantena d’anys, hagi corregut més pel país. Mentrestant, els inversors trasquilats i els bancs que li van fer confiança encara piquen de cap contra la paret.
Comentaris (4)