Els taps estafadors

Sis empresaris andorrans han perdut prop de 16 milions que havien invertit en la societat d’un resident holandès que havia patentat uns ginys de vidre per tapar ampollesUn dels inversors es va cansar de les falses promeses i va presentar una querella criminal contra el promotor del negoci, a qui acusa d’estafa i blanqueig de diners i del qual demanen la detenció

El tap el tenen a la gola. Per ser fins. Sis empresaris o professionals liberals andorrans d’alt nivell i famílies notables del país han perdut -tot porta a pensar, vaja, que els han perdut i mai més no els veuran- prop de 16 milions d’euros. Entre tots, i en diversa mesura, havien invertit en la societat luxemburguesa d’un resident holandès que havia patentat fins a tres generacions diferents d’uns taps únics i que, fabricats en vidre, cobrien de forma excelsa les ampolles de vi i altres begudes. Havia de ser un negoci increïble. De fet, s’asseguraven rendiment d’allò més col·losals. La realitat hores d’ara és que el tap revolucionari no s’ha vist per enlloc i del projecte ‘theglasstop’ el més calent és a l’aigüera.

Fart de les evasives de Pieter Henderikus Langelaan, més conegut com a Rick Langelaan, un dels inversors andorrans en el projecte dels taps va iniciar a final de l’any passat accions judicials contra l’home. A data d’avui, la batlle Azahara Cascales encara té la querella criminal sobre la taula i sense impulsar-la gaire, segons les fonts. S’acusa a Langelaan en seu jurisdiccional andorrana d’estafa i de blanquejar diners. De fet, s’ha demanat que s’embarguin qualssevol comptes que tingui aquest resident holandès a qualsevol part del món i que, posats a fer, se’l detengui perquè hi ha un alt risc de fuga.

Rick Langelaan es va establir al Principat després d’haver tingut ja problemes al seu país d’origen i es va posar en mans d’un dels consultors de moda del moment, lligat a Crèdit Andorrà i VallBanc

De fet, Langelann es passa moltes èpoques a Austràlia. Assegurava ja quan venia els taps de vidre com la panacea més revolucionària de totes, que el mercat australià era un dels que més interessat estava en el projecte. Allí s’hi farien d’or. Avui, ni tan sols s’ha fabricat un sol tap. El resident holandès, amb una societat domiciliada a Can Diumenge -i d’altres a Malta, per exemple- o a Luxemburg, com aquelles (Rihold i Quiding) associades al projecte al qual van posar diners els inversors andorrans i ara estan en fallida, és un home que deu anar cap a la setantena i que tot sovint es passeja, per Andorra també, amb cotxes d’alta gamma.

Asseguren les fonts consultades que aquest home, que ha prestat declaració a la Batllia en el marc de la querella criminal, hauria aterrat pel Principat vers l’any 2015. Amb anterioritat hauria tingut ja problemes a Holanda. Primer amb una botiga de la seva parella del moment que va anar fent créixer en un poblet prop d’Amsterdam tot impulsant polèmiques qualificacions urbanístiques i, després, amb la història dels taps. Al seu país ja ho va provar. Però quan els inversors que tenia allí van descobrir el mal negoci es va veure obligat, asseguren les fonts, a arribar a acords per tornar els diners rebuts. I en alguns casos fins i tot una mica més.

Expliquen fonts coneixedores de l’afer que hi ha la sospita -i és això una de les coses que cal aclarir en el marc de la querella- que entabanant presumptament els inversors andorrans va aconseguir els diners necessaris per tapar, i mai millor dit, els ‘descoberts’ que havia generat als Països Baixos. Per tapar aquells forats… i una mica més hi tot. D’aquí que la querella tracti el cas com una estafa de tipus piramidal. Però el fet és que amb l’escàndol de la botigueta havent circulat per la premsa holandesa i amb l’antecedent dels taps de vidre al seu país d’origen, Langelaan es va fer resident a Andorra.

L’únic dels inversors querellant tem que el suposat emprenedor revolucionari desaparegui aviat per sempre; tot sovint passa llargues temporades a Austràlia, on deia que la seva patent tenia molt èxit

I al Principat va agafar com a consultor, assessor financer o aconseguidor per a la seva ‘start-up’ dels taps un dels consultors de moda del moment al país. Lligat professionalment tant a Crèdit Andorrà com a Vall Banc, l’assessor de Langelaan -contra el qual no hi ha cap actuació legal endegada però hores d’ara ja no es descarta res- va aconseguir que les dues entitats bancàries li obrissin compte i li facilitessin alguns que altres instruments de finançament. Alhora, el mateix consultor va ser qui va actuar com a mediador, com a palanca, com a enllaç amb els inversors andorrans, alguns dels quals del seu entorn professional mateix.

Amb tot, cap dels ‘deadlines’ del presumpte pla de negoci del suposat emprenedor-innovador holandès no s’ha acomplert. De retorn econòmic, els empresaris andorrans no n’han vist ni cinc. De fet, no n’han vist ni cinc ni dels diners que van invertir, que anirien de 200.000 euros a 4,5 milions segons que ha avançat aquest dimecres ‘Diari d’Andorra’. I la Batllia, per ara, no ha adoptat cap mesura preventiva. Però és clar, de tots els afectats, només n’hi ha un que ha dut a terme accions legals. Accions penals. Mantenen les fonts consultades que a la resta, o els fa vergonya admetre el fiasco o, més complicat i senzill alhora, no volen reconèixer que realment els han estafat. Allò que dèiem se’ls ha fet un nus a la gola i el tap… el tap ha volat.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.