L’estafa dels taps de vidre entronca amb un escàndol de primer nivell a Malta

L’entramat societari de l’holandès Rick Langelaan el van ‘construir’ uns consultors fiscals amb serioses dificultats amb les autoritats financeres malteses

-
-
Com més detalls es coneixen de la denominada estafa dels taps de vidre -que afecta mitja dotzena de professionals liberals del país als quals un suposat ‘inventor’ holandès els ha fet desaparèixer uns 15 milions d’euros- més s’embolica tot plegat. L’escàndol viscut fa unes setmanes a Malta, amb dimissió del primer ministre i delictes de sang inclosos, ha comportat entre altres coses la suspensió d’una consultora financera que forma part del mateix grup que al seu dia va construir l’entramat societari de Rick Langelaan.

Resident passiu al Principat des de fa ben bé un lustre, Langelaan està sent investigat per la Batllia arran de la querella criminal interposada per un dels presumptes estafats. Langelaan, titular d’unes patents de taps de vidre que havien de ser revolucionaris i tot un èxit empresarial en mercats com l’australià, va cercar inversors a Andorra per poder dur a terme el projecte. I amb el suport d’un reconegut consultor financer del país (David Betbesé) i almenys un parell d’entitats bancàries (Vall Banc i Crèdit Andorrà) va aconseguir reunir uns quinze milions de sis empresaris i/o professionals liberals diferents. Hores d’ara no han vist ni cap tap ni els euros aportats per la causa.

Un dels implicats va decidir portar el cas per la via penal i encara a l’espera que la Batllia resolgui alguna de les peticions fetes en el marc de la querella -com per exemple que s’embarguin els comptes del suposat emprenedor holandès-, recentment acaba d’aportar a la instructora del cas un nou dossier per tal que la batlle intenti tibar del fil i pugui desmuntar el muntatge que suposadament hi ha rere un cas que alguns dels afectats ja no dubten en qualificar -i així es tipifica en la querella- d’estafa piramidal. I és que els diners dels inversors andorrans haurien servit, suposadament, per generar els forats que Langelaan hauria provocat al seu dia a Holanda sota el mateix paradigma: els revolucionaris taps de vidre.

La batlle que instrueix la querella pel suposat frau piramidal ja té damunt la taula el dossier que vincula ‘l’emprenedor’ holandès amb tèrbols afers a Malta via la consultora SOLV

Langelaan suporta la seva activitat econòmica, financera, en tot un segut de societats en diferents jurisdiccions. A través d’una consultora radicada al Principat i inicialment denominada K&W International, que posteriorment passaria a denominar-se SOLV (i que va saltar de l’edifici Montclar a l’edifici Thaïs) va crear un entramat de vuit societats a Malta on poder fer i desfer. La SOLV andorrana de l’alemany Florian Karrer i l’irlandès John Walters Mortimer va contactar amb la seva matriu maltesa perquè fes la feina. D’aquí que dos consultors maltesos de primer nivell en aquell país, Christian Ellul i Karl Schranz, apareguin en les societats de Langelaan.

Ellul i Schranz són, entre altres, els titulars d’E&S Consultancy Limited, la companyia assessora, la creadora d’entramats societaris, que l’autoritat financera maltesa (MFSA) ha suspès per presumptes anomalies. Suposadament, aquesta consultora facilitava el rentat de diners a empreses internacionals d’activitat clara i no tan clara. La suspensió es va dictar en el marc d’un escàndol que va afectar el primer ministre maltès per les seves connexions amb grups empresarials que no haurien dubtat de liquidar alguns periodistes que investigaven tot plegat.

Vist tot l’enrenou i detectant les coincidències, les males coincidències potser tot just, el querellant de l’estafa dels taps de vidre ha decidit posar en coneixement de la batlle instructora tot plegat, no fos que els taps siguin només la punta de llança d’alguna altra cosa molt més rebuscada. O com a mínim perquè la Justícia analitzi li situació i vegi (o no) que hi ha motius més que suficients per començar a prendre decisions per un afer que, pel cap baix, manté sis empresaris-inversors andorrans amb quinze milions d’euros de menys.

Comentaris (8)

Trending