- El Tribunal de Corts jutja Josep Vila, que va ser detingut el 27 de setembre del 2013 després que, suposadament, hagués mostrat els genitals a dues menors ara ja majors a Encamp
- Després que transcendís l’arrest i el que l’havia motivat, dues menors més van posar en coneixement de les autoritats que al Parc Central, el 2010, havien viscut quelcom similar
- El testimoni de les víctimes tot i el temps passat és més que sòlid i s’han explicat davant els magistrats amb prou contundència i un nivell de detall i concreció més que notables
- L’acusat nega rotundament els fets i veu un ànim de certa revenja en la denúncia pels fets més antics; les seves explicacions, però, han mostrat diverses llacunes i molta dispersió
- Els agents que van practicar la detenció de l’excàrrec polític el contradiuen assegurant que l’home mai no els va reconèixer haver estat a Encamp, com diu el culpat que sí ho va admetre
- Mentre la defensa interessa l'absolució de l'acusat la fiscalia ha sol·licitat quatre anys de presó -a raó de dos anys per cadascun dels dos delictes que se li imputen-, una part dels quals en reclusió penitenciària
Les noies davant les quals suposadament s’havia exhibit l’excònsol menor d’Andorra la Vella Josep Vila han reconegut sense dubtes que va ser ell la persona que, el juny del 2010 d’una banda, i el 27 de setembre del 2013, de l’altra, els va mostrar els genitals. El testimoni de les llavors menors, ara ja majors d’edat, s’ha pogut escoltar en el judici a Vila, que se celebra davant el Tribunal de Corts.
L’exmandatari comunal, acusat d’un delicte d’exhibicionisme reiterat, nega rotundament els fets i el seu advocat en demana l’absolució. Les seves explicacions, però, han estat força confuses i, en alguns extrems, desmentides pels agents de policia que van intervenir en un primer moment. I és que l’excònsol i després conseller a l’oposició va ser detingut arran dels darrers fets esmentats i que, de fet, van fer que afloressin els anteriors. La fiscalia demana quatre anys de presó, una part dels quals amb reclusió penitenciària.
Josep Vila ha estat el primer d’explicar-se davant el tribunal, a preguntes tant dels propis magistrats com de la representant del ministeri fiscal, i els advocats de l’acusació i la defensa. L’excàrrec polític ha explicat que quan va ser detingut es trobava en una etapa complicada vist que havien hagut de sotmetre una de les seves filles a una delicada intervenció quirúrgica. A Vila se li va oferir la possibilitat de jutjar el cas per via d’una ordenança penal. Això volia dir, però, haver d’acceptar els fets.
L’acusat ha explicat que va refusar el judici ràpid perquè “jo això no ho he fet i prefereixo donar la cara i passar per això”, en relació a la repercussió mediàtica de l’afer.
Vila va ser detingut el 27 de setembre del 2013 a mitja tarda, i potser una hora després de la comissió dels fets, ocorreguts a Encamp, a prop de l’església de Santa Eulàlia i a tocar, també, d’una escola privada d’idiomes. Allí hi havia dues noies de 14 i 15 anys llavors, que havien sortit de l’escola i feien temps per anar a una activitat extraescolar.
La trucada a la policia d’una d’elles després que veiés com l’home li mostrava els genitals i se’ls tocava va derivar en la intervenció policial. El llavors conseller a l’oposició al comú de la capital va ser convocat al despatx central de la policia amb el pretext que se li havia de notificar una multa i, així, es va iniciar tot el dispositiu que va culminar pocs minuts després en la detenció.
L’excàrrec polític no ha estat gens clar explicant el motiu que el va dur a anar, en moto, fins a Encamp. La major part del temps ha insistit que havia de realitzar unes trucades telefòniques, especialment a un nebot, perquè estava preparant un sopar d’aniversari sorpresa per a la seva filla. En altres moments aquesta explicació se solapava amb el fet d’assegurar que estava buscant feina.
En qualsevol cas, quan es va presentar davant la policia va negar haver estat a Encamp. “Va ser un lapsus d’un minut, tenia por, va ser una autoprotecció”, ha explicat després d’admetre que el 1987 ja havia estat enxampat per la policia a Sant Julià “quan tenia 19 anys per un fet similar però va resultar que quan va passar jo estava a Sevilla veient un partit de futbol”, una circumstància que la representació d’una de les víctimes qüestiona.
Els agents de policia que van fer la primera intervenció i que van ser els primers en rebre el testimoni de Vila han assegurat que va negar sempre els fets i va negar en tot moment haver estat a Encamp. De fet, va ser l’anàlisi del telèfon de l’acusat el que el va situar sense cap dubte en el lloc i el moment que deien les llavors menors.
Els policies també han explicat que del maleter de la motocicleta amb què va anar a Encamp i amb què es va traslladar al despatx policial en van recuperar la jaqueta que les noies havien descrit. Suposadament, l’home hauria intentat modificar la indumentària per no donar pistes. “Però només de cintura en amunt”, ha remarcat un sotsoficial, que ha remarcat com a important tant la jaqueta recuperada del maleter com les sabates.
I si Vila no ha tingut cap més remei que reconèixer que el dia dels fets descrits per les noies que es van trobar el cas del setembre del 2013 estava a Encamp malgrat que als policies els va jurar i perjurar inicialment que era a Santa Coloma segons el testimoni dels uniformats, l’excàrrec polític ha justificat com va ser que amb posterioritat a aquells fets es va formular una altra denúncia per un cas que suposadament també hauria protagonitzat i que hauria ocorregut el juny del 2010.
Una de les afectades per aquella situació seria una filla d’una funcionària del comú d’Andorra la Vella que en aquella època estava directament sota les ordres del llavors cònsol menor i conseller d’Esports. Vila ha assegurat que la interposició de la denúncia, que ha qualificat d’“una mica indignant”, seria una mena de revenja o represàlia de qui hauria estat treballadora a càrrec seu.
Però la dona, que també ha declarat davant el tribunal, ha afirmat que no va tenir mai cap problema amb Vila i, igual com la resta de mares i pares que s’han presentat davant els magistrats, han assegurat que l’únic que volen és que fets com aquells no tornin a passar.
Fins i tot en un cas s’ha explicat que si es determina que l’home pateix algun tipus de malaltia o trastorn el que es pretén és que se sotmeti al tractament pertinent “i es curi”. Els pares han exposat sols les sensacions trameses al seu dia pels seus fills. En relació al cas del 2010, ocorregut a les proximitats del Parc Central de la capital, la mare denunciat, treballadora del comú, sí que ha admès que van mirar de dissuadir la filla quan dies després dels fets va identificar el polític com la persona que li hauria mostrat els genitals.
“No podia ser i no era bon moment”, ha dit la dona en referència a què no volia donar credibilitat a què un ‘honorable’ fos autor d’aquell fet i que tampoc no pretenia enfrontar-se al seu superior polític.
Els fets del 2010 haurien succeït al passadís que porta del Parc Central al carrer Prat de la Creu. Les noies anaven en direcció a aquest darrer vial. L’home en direcció contrària. En el moment de creuar-se, l’acusat hauria obert la gavardina que duia -Vila ha negat haver tingut mai cap gavardina i ha parlat de jaqueta tres quarts; les noies han acabat explicant que es tractava d’una peça similar a la que veien a les pel·lícules i que quedava per sobre del genoll- i hauria mostrat els genitals que lluïen per sobre del pantaló sense que aquest estigués abaixat.
Una de les llavors menors coincidiria poc temps després en un acte a l’Estadi Comunal amb Vila i el va identificar però els seus familiars no li van voler donar credibilitat. Temps després, tan ella com l’amiga amb qui va compartir la vivència a tocar el Parc Central van veure l’home a la televisió i el van tornar a identificar com l’exhibicionista. Però tampoc els seus pares van voler donar transcendència als fets fins que el setembre del 2013 va transcendir públicament la detenció de Vila i va aparèixer la seva fotografia als mitjans de comunicació.
“Llavors em va quedar clar que la meva filla havia estat en allò cert. Que no hi havia dubte. Els fets eren més o menys similars”, ha explicat la mare treballadora comunal que va decidir denunciar la situació anterior per donar suport a les noves víctimes i “que no torni a passar”.
El testimoni de les quatre noies -tres han preferit no haver de veure l’acusat- que es van trobar amb la situació ha estat força rotund. Dues que van viure el cas del 2010 i dues més que es van trobar amb l’afer del 2013. Especialment rotund ha estat l’explicació de la noia la trucada a la policia de la qual va ser l’origen de la detenció de Vila. Malauradament per a la noia, uns anys abans dels fets del 2013 ja havia estat víctima d’un altre cas d’exhibicionisme arran del qual va estar un any sota tractament psicològic i pel qual va haver de testificar també en un judici. Les pautes mèdiques i de comportament que li van donar li van servir per actuar de forma “molt correcta”, segons l’altra companya.
La noia ha explicat que feia uns dies, abans d’aquell 27 de setembre del 2013, unes altres amigues li havien comentat que un home els havia mostrat els genitals en una altra zona, propera, d’Encamp. Però que no hi van donar més importància. Ella, però, estava especialment sensibilitzada sobre aquesta qüestió degut als antecedents soferts. Estaven assegudes en banc amb la companya d’escola i van veure estacionar una moto. No li va prestar cas a l’inici però després, ha explicat, li va semblar que responia al perfil d’escrit per les altres amigues en relació a l’exhibicionista i hi va prestar més atenció.
Va ser en aquest moment, “quan coincideixen les mirades” que “vaig veure clarament els genitals” i com l’home procedia a agafar-se’ls.
“La primera reacció va ser agafar la matrícula de la moto i marxar”. “En aquell moment li vaig voler estalviar” a la seva amiga que hagués de veure un fet desagradable. Immediatament va contactar amb la policia. Però l’home, com també va veure l’altra amiga, es va enfilar a la moto i va marxar. L’amiga també va copsar el número de la matrícula llavors. Totes dues encara ara es recorden de la numeració i, almenys llavors, coincidia sense dubte amb la placa de la moto propietat de Josep Vila.
La fiscalia, l’únic que considera que no es pot atribuir a l’excònsol menor d’Andorra la Vella, és els fets ocorreguts pocs dies abans d’aquell 27 de setembre del 2013 i que unes amigues d’algunes de les ara denunciants van explicar-los. La posició del telèfon no coincidiria. Però, per la resta, no veu dubtes sobre la comissió del fet delictiu.
El ministeri fiscal ha sol·licitat dos anys de presó per a cadascun dels dos delictes d'exhibicionisme que se li imputen. Dels quatre anys, l'acusació pública demana que una part la faci de forma efectiva en reclusió penitenciària. També demana la prohibició d’entrar en contacte amb les víctimes durant un termini de sis anys. També sol·licita per a algunes de les afectades compensacions econòmiques per danys morals. Totes les noies han deixat clar que elles no pretenen cap benefici econòmic, rebutjant de pla les insinuacions fetes per la defensa de Vila.
Comentaris