L’empresari valencià afincat a Barcelona Rafael Pallardó, imputat a Espanya pel ‘cas Emperador’ i principal testimoni de càrrec al Principat en la causa que va portar l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, a la presó, ha declarat aquest dimarts davant la batlle que instrueix la causa, Canòlic Mingorance, que els diners amb què operava a BPA procedien de l’evasió fiscal.
Pallardó ha negat rotundament en diverses ocasions que el diner tingués un altre origen il·lícit i ha assegurat que mai no ha adquirit productes falsificats ni fraudulents. L’empresari, que essencialment comercialitzava marroquineria i articles complementaris a la vestimenta, ha explicat que no només havia treballat per la xarxa de Gao Ping (encara que ell no va saber que aquest empresari hi estava ficat fins que el van detenir a l’Estat espanyol), si no que també ho va fer per altres comerciants xinesos i, per aquest motiu, també va tenir vincles financers amb Andbank i MoraBanc.
Segur i convincent
Pallardó ha declarat durant unes dues hores i mitja a la Batllia. En qualitat de testimoni i sense advocat presencial. A la sala hi havia tant representants legals d’encausats com d’actors civils (en representació del Govern i de BPA, per exemple). I segons fonts coneixedores del contingut de la declaració, s’ha mostrat segur i convincent amb les seves explicacions. L’empresari, segons diverses fonts, hauria ratificat el contingut de la declaració feta el juny de l’any passat tot i que amb posterioritat, i durant el transcurs de l’acte, ha anat fent algunes precisions i matisacions, en algun cas no pas menors. Pallardó va ser detingut l’octubre del 2012 arran de l’esclat de l’’operació Emperador’ a Espanya i va estar empresonat durant alguns mesos.
L’empresari establert a Barcelona ha explicat que assessorava a l’entorn de Gao Ping -encara que el mecenes xinès no participava en cap operació directament- en relació amb la comercialització de productes de la Xina i l’enviament de diners cap aquell país. Pallardó ha explicat que fa 20 anys que es dedica a importar productes des del país asiàtic, on anava amb certa freqüència, i per aquesta experiència que tenia va ser que el cunyat de Gao el va anar a cercar. Per posar un terme a la tasca que feia per a la xarxa xinesa ha esmentat la paraula ‘brooker’. L’assessorament a empresaris xinesos el complementava amb els seus propis negocis, d’una dimensió molt menor a la que tenia el seu epicentre en un polígon industrial de Fuenlabrada que el testimoni ha assegurat no conèixer.
Pallardó ha explicat que va aterrar a BPA a partir de l’advocat andorrà Jesús Betriu, que el va derivar cap al difunt bancari Josep Maria Escuer, que va ser el seu primer gestor. Durant el temps que va mantenir tractes amb BPA, i a mida que el volum dels seus negocis es va incrementar, va tractar amb altres gestors, però ha negat haver tingut cap relació directa amb Joan Pau Miquel. També ha assegurat no conèixer els màxims accionistes de l’entitat bancària. L’empresari i testimoni en la causa BPA ha explicat que el departament de compliment normatiu de l’entitat va fer sempre la seva feina i li va demanar en tot moment la documentació pertinent i vinculada als diners que es movien. “La mercaderia era real, les compres eren reals, la documentació facilitada era real i els diners que s’enviaven a la Xina es feien servir per pagar a proveïdors”, ha vingut a dir durant la seva compareixença segons les fonts consultades.
Pallardó, que ha explicat que en algun cas els responsables de ‘compliance’ de BPA li van fer un control sorpresa i ‘in situ’ a algunes de les seves oficines per assegurar-se que no estava mentint-los, ha reconegut que el frau consistia en moure una coma als imports de les transaccions que es realitzaven, amb la qual cosa, una importació de 200.000 euros acabava convertint-se en 20.000 i sobre aquesta xifra es feia la declaració. La resta era la que es defraudava i la que entrava en el circuit andorrà. L’empresari ha garantit que mai va fer cap altra activitat il·lícita ni va comprar productes falsificats, fet que d’haver sigut real hauria constat, segons ha explicat, en la documentació emesa pels serveis duaners espanyols. Ha recordat que té una marca pròpia i no li calia recórrer a subterfugis.
L’únic pro que l’empresari ha posat a l’activitat de control del banc és que no se li va demanar mai prou clarament qui era el beneficiari últim de l’operativa. Però ha arribat a explicar que al principi ni ell mateix no sabia que els diners anaven a parar al pare de Gao Ping. Que ell estava convençut que anaven directament a ‘brookers’ xinesos als quals es transferien diners per poder comprar productes. De fet, l’entramat era una mica més complexe però la solució final era la mateixa. El cunyat de Gao mai no hauria estat a BPA, segons Pallardó. L’home, segons les fonts consultades, també ha explicat que el sistema de compensacions se li va proposar des del banc perquè totes les parts s’estalviessin desplaçaments.
Intercanvis
Pallardó ha negat que ell hagués dit mai que era el caixer automàtic de BPA a Espanya; una frase que ha atribuït a un dels gestors amb qui tractava i que s’hauria pronunciat en el marc d’una conversa distesa i informal. Les compensacions i el lloc on fer-les s’acordaven de forma majoritària per telèfon amb els gestors. I ha assegurat que mai ni Escuer ni l’altre gestor que va deixar per escrit que l’operativa que s’estava fent era a parer d’aquests dos bancaris molt arriscada no li van dir a ell res. Ni es van oposar a dur a terme els intercanvis que els dos gestors, com altres, també promovien.
Els clients interessats en fer intercanvis de diners es desplaçaven a les oficines o botigues de Pallardó o era el propi empresari qui es movia; només en un parell d’ocasions hauria estat el bancari Escuer qui va participar directament en les compensacions. Quan el banc li va tallar aquesta manera de procedir vist que s’havien incrementat els controls i s’havia canviat la llei, la pròpia entitat bancària li va proposar vehicular els seus tractes amb un altre consultor financer andorrà que també va ser imputat en la causa a Espanya. BPA volia evitar de totes totes que se li pogués atribuir cap mala praxi, ja que fins llavors les operacions de caixa no havien estat prohibides ni per l'INAF ni per la UIFAnd.
A preguntes de l’advocat que defensa els interessos del Govern, Pallardó ha assegurat que ell mai no va cobrar cap comissió del banc i que aquesta circumstància mai no es va ni insinuar. Que les comissions, ell les cobrava dels empresaris xinesos, que és amb qui tenia establert una relació de col·laboració formal. En altres passatges de la seva declaració ha explicat que l’agenda que li va ser interceptada registra al detall i pràcticament de manera exacta tots els moviments comptables que va fer. I que va optar per l’agenda perquè li semblava més entenedor i li permetia controlar les operacions que realitzava.
També ha explicat, per exemple, què el va motivar a treballar amb Andbank. Ha explicat que operava amb l’oficina de Sant Julià perquè era la primera sucursal bancària que trobava en arribar al Principat des d’Espanya. Un altre element que també s’hauria donat durant la compareixença, segons les fonts, és la intervenció del fiscal general, Alfons Alberca, quan s’ha demanat a l’empresari si havia fet algun pacte amb el ministeri públic, almenys a l’Estat espanyol, per obtenir beneficis davant una eventual i futura condemna. Alberca ha avortat l’intent de resposta recordant que aquesta mena d’acords, d’existir, tenen tot l’aixopluc legal en els codis de procediment penal.
La batlle, però, ha volgut saber si l’empresari havia estat pressionat per algú o havia rebut alguna pressió per declarar. L’home, segons les fonts, hauria finalment explicat que de la primera a la darrera de les declaracions, tant a Espanya com al Principat, les ha fet amb la única pretensió de col·laborar amb la Justícia -sí que en les explicacions prèvies hauria deixat entreveure que podia sortir més ben parat en la causa si facilitava tota la informació de què disposava- i sense voluntat de perjudicar a ningú. Pallardó ha estat citat testimoni en la causa general del ‘cas BPA’ i, en canvi, està encausat, també per la Batllia, en el marc d’un procediment obert estrictament en relació al ‘cas Emperador’.
Comentaris