De fet, ja al mes de maig el jutge que instruïa el cas a l’Audiència nacional, Fernando Andreu, va acordar l’arxiu de les diligències obertes contra el regidor del consistori de Fuenlabrada José Borrás. Aquest polític havia estat detingut el 2012 arran de l’esclat de l’operació policial i judicial contra Gao Ping i altres empresaris xinesos establerts al polígon industrial Cobo Calleja de l’esmentada població madrilenya. Borràs rebia diners suposadament de Ping i les altres xarxes de xinesos per fer la vista grossa en permisos i llicències.
Però des de la seva detenció i fins ara, no només no s’havia demostrat res d’allò pel qual se l’acusava si no que, a més a més, ni tan sols s’havia practicat cap diligència per mirar de corroborar les acusacions que s’havien formulat. Per això fa uns mesos, la defensa de Borràs va demanar l’arxiu de les actuacions contra el seu mandat. El magistrat de l’Audiència va considerar que la defensa de Borrás tenia tota la raó del món i davant l’absència de qualsevol element probatori que incriminés el regidor va decidir arxivar la causa. Però el fiscal José Grinda va recórrer contra aquella decisió. Això sí, ni tan sols demanava la pràctica de noves diligències per intentar aclarir els fets.
Ara, la sala penal de l’Audiència nacional ha analitzat el recurs presentat pel representant del ministeri públic i ha arribat a la mateixa conclusió a la qual ja havia arribat el magistrat instructor. Si des del 2012 no s’ha dut a terme cap diligència per intentar aprofundir en els indicis que inicialment hi havia contra Borrás i res de nou ha sorgit d’ençà de llavors, escau donar per tancat l’afer, amb la qual cosa, en allò que entronca amb el ‘cas BPA’, tampoc no es pot dir que els diners que haguessin suposadament arribat de les organitzacions o empreses xineses a partir de les operacions de caixa de l’empresari valencià establert a Barcelona Rafael Pallardó tinguin vincles amb o siguin producte de suborns.
Comentaris