L’acord entre el Govern i l’agència catalana de residus que farà que Catalunya exporti al Principat unes deu mil tones de brossa anuals escalfa i embruta l’arrencada d’any. Que després ja no de mesos, si no d’algun any de parlar-ne, de cop i volta es presentés un pacte la vigília de Reis fa mala olor. Així ho entenen col·lectius ecologistes i formacions polítiques d’una banda i l’altra de la frontera. Ho diguin més o menys obertament. Si la CUP catalana l’endemà mateix de presentar-se el pacte va posar el clam al cel, aquest dilluns ha estat el Partit Socialdemòcrata (PS) que a través de la seva parlamentària Rosa Gili ha sol·licitat a l’executiu que en el termini més ràpid possible els faciliti una còpia íntegra de l’acord. El PS vol saber “els termes exactes” del conveni.
Feia molts anys que es parlava d’aquesta qüestió. No ve pas d’aquesta legislatura. Com a mínim el mandat passat, Francesc Camp, que com a ministre de Medi Ambient es va fer un fart de parlar de la planta incineradora i de la seva possible redimensió, ja havia posat sobre la taula la possibilitat d’importar residus catalans. El tema cremava en somort. I mai millor dit. Fins que dijous de la setmana passada, de sobte com aquell qui diu, es va signar l’acord i es va vendre l’entesa com una gran cosa per a les dues administracions. I no només això: també un avenç mediambiental. La CUP des de Catalunya o el col·lectiu ecologista Apapma ja van reaccionar de seguida per alertar que de bo, ecològicament parlant, el conveni andorranocatalà no en pot tenir res.
Totes dues organitzacions, a la seva manera i per les vies de naturalesa diferent que tenen, ja han assegurat que estaran vigilants i denunciaran el que s’escaigui. No tan taxativament però amb un rerefons similar es prodigarà el PS. Rosa Gili ha volgut remarcar que, des de la formació socialdemòcrata, fa anys que es fa un seguiment acurat de tot el que fa referència al forn incinerador i al seu funcionament. “Ens preocupa i volem tenir més informació”, ha afirmat. La parlamentària ha explicat que la intenció de la petició és conèixer de forma més exacta i concreta “quins termes contempla l’acord” tancat entre Catalunya i Andorra per a la importació de brossa provinent de les comarques veïnes.
Així, la consellera general ha indicat que es vol saber, entre altres aspectes, “si són les 10.000 tones de les quals es parlen o si poden ser més, de quina manera arribaran al país o si és un acord puntual o, en canvi, la idea és que sigui d’una durada més llarga”. Per a la parlamentària socialdemòcrata està plenament “justificat” que es faci aquesta demanda d’informació, ja que “és un tema sensible que preocupa els ciutadans”. Sempre s’havia parlat que per una qüestió de veïnatge, Andorra podria arribar a cremar els residus generats a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Però el volum anunciat és molt superior al que sumen tots dos territoris veïns.
Comentaris