La xacra que temen els pares i els mestres: la marihuana 's'instal·la' a les aules

La recent detenció de tres joves de poc més de vint anys -i especialment de qui la policia en considera el líder del que seria una xarxa d’introducció i distribució al país de marihuana i que molts, moltíssims adolescents coneixen pel seu sobrenom d’‘El Duque’- més la constitució de l’associació ‘Els fills d’Andorra’ ha tornat a posar el debat sobre la taula de l’elevada proliferació de drogues en els centres escolars del Principat. O en espais habitualment transitats per adolescents.  La preocupació de col·lectius de pares és més que evident. Tan evident com que molts escolars de secundària comencen a ser consumidors habituals de ‘maria’, habitualment en forma de porro. Pràcticament no hi ha centre d’ensenyament secundari del país on no hi hagi ‘fumetes’ habituals.

Hi ha dos clams principals entre els pares, segons que ha pogut constatar l’Altaveu: el primer, el neguit perquè els seus fills no ‘caiguin’ en el consum de forma habitual de marihuana, una droga relativament tova però molt addictiva que la majoria d’estudis científics considera que, presa de forma continuada, pot comportar, almenys, problemes d’atenció, de memòria i dificultats d’aprenentatge. El segon, el malestar perquè a parer de molts progenitors des del ministeri d’Interior no es posen les eines suficients per controlar eficaçment el consum de marihuana i que, en definitiva, s’és extremadament laxe amb els menors. Una altra cosa són els adults. “Sí que moltes vegades hi ha agents de policia a la porta de l’escola, però miren cap a l’altra banda”, explica una mare.

Com a mínim un centre educatiu del Principat fa fer de comú acord amb els progenitors anàlisis toxicològiques a aquells alumnes que fumen

 En aquest reportatge no es concretarà cap actuació ni comportament relacionant-ho amb cap centre referit nominalment. Per no preocupar més del compte. Però és evident, i així s’ha pogut constatar, que el consum de ‘maria’ de forma notable hi és present en escolars tant del Sant Ermengol com de l’institut de la Margineda, d’Ordino a Encamp, passant per la Sagrada Família o el Lycée. I que a partir de les sis de la tarda, la immensa majoria dels dies laborables, el Prat del Roure escaldenc pot quedar ennuvolat. I perfumat, també. La crema de la marihuana comporta una flaire molt característica. El Parc Central de la capital no s’escapa d’aquestes pràctiques. I tampoc algun centre comercial de notable pedigrí que veu com en les seves portes, els joves, les tardes de dimecres, divendres i dissabtes hi fan notable ‘negoci’.

I és que si es fa cas a la darrera detenció quantitativament i qualitativament important feta per la policia en relació a la introducció i distribució de marihuana al país, la relacionada amb ‘El Duque’, de droga se n’hauria de moure sí o sí. A aquest noi que tot just ara farà 23 anys i als seus dos col·legues, una parella encara més jove (i tots tres empresonats des de fa un parell de setmanes), se’ls van comissar dos quilos de ‘maria’. Però és que els investigadors compten que n’introduïen, des de ja feia temps, de l’ordre d’un parell de quilos setmanals. ‘El Duque’ tenia altres persones ‘al seu servei’ que feien el ‘repartiment’. O almenys això se sospita. Aquest noi d’alt ritme de vida i antecedents policials ja essent menor d’edat és prou conegut entre els adolescents. 

A molts només els sona el seu sobrenom. Però tenen perfecte coneixement de quin és, o era, el seu ‘negoci’, i fins i tot en alguns centres, en algunes classes, hi ha nois i noies, de no gaire més de 15 anys, que ‘passen’ marihuana pràcticament per compte seu. I això preocupa. I molt. Als investigadors, a les autoritats i als pares. Als mestres i professors, en molts casos, la situació els sobrepassa. El control, el seu, no arriba a tant. Ni de bon tros. I això que posen en marxa mesures, mecanismes, per mirar d’intimidar els menors. Però moltes vegades ni així. Ni posant els joves davant les autoritats sanitàries (la Unitat de Conductes Addictives (UCA) ja atén alguns casos entre menors) en moltes ocasions no hi ha marxa enrere. Són casos extrems, que quedi clar. Aïllats, fins i tot.

Dos dels grans centres educatius del país, segons que confirmen pares i ensenyants, adopten els seus propis mecanismes de control. En un cas, si troben que hi ha un alumne, un escolar, del qual sospiten que fuma i no pas tabac -que es pot discutir si és més o menys bo o no ho és, i no ho és, és clar-, s’obliga l’estudiant en qüestió, previ acord amb els progenitors, a fer-se analítiques toxicològiques. Aquest mateix centre, no fa pas massa, tenia un grup d’estudiants que marxava, fora del país, en unes convivències. Sense tallar-se ni gens ni mica els mestres van demanar a la frontera si podia pujar a l’autocar un agent amb el gos ensinistrat per a la detecció de droga. Es volia posar en evidència si hi havia algun jove ‘carregat’. Fins aquest nivell de ‘desconfiança’, s’arriba.

En un altre gran centre de la capital, quan es detecta que un alumne pot haver fumat ‘maria’ o una evolució d’aquesta, un cànnabis una mica més potent (en aquests casos, en aquestes edats, que quedi clar també, l’haixix encara és molt molt poc habitual, seria un extrem extrem), s’envia l’estudiant a l’infermeria. I d’allí, si escau, a casa o al centre hospitalari, a l’UCA. “Hi ha alumnes que ja arriben col·locats de bon matí. I què fas?”, es pregunta un professor. Després del temps d’esbarjo, en alguns casos, la sensació de ‘col·locamenta’ entre alguns estudiants, de 14, 15, 16 anys, no cal més, pot incrementar-se. “Però no pots estar a tot arreu a tot hora. I si veus un grup de nois i noies així mig en rotllana no pots pas suposar sempre que estan ‘liant’ un porro. Potser només escolten música. No els pots pas coartar la seva llibertat sempre”, manifesta un altre ensenyant.

Però la por hi és. Molta. Que els ho demanin a alguns pares amb fills en ‘edats vulnerables’. Ben aviat se celebra a Andorra la Vella la ‘Festa de la Joventut’. Per alguns moments i arran d’alguns actes, aquesta celebració està comportant tant mal renom que hi ha veritables daltabaixos en algunes llars. ‘Lluites’ intestines entre pares i mares i fills o filles. Perquè els segons volen acudir a la festa. I els primers temen la situació. El descontrol. Ben bé com si la ‘maria’, els porros, el cànnabis, s’haguessin convertit en una xacra d’allò més perillosa per als adolescents del país. Evidentment, no hi ha estudis, però de ben segur que no hi ha més marihuana als centres escolars d’Andorra que als d’algun altre país proper. Ara, potser sí que és més visible. I que és més fàcil conèixer aquell noi o aquella noia, que no només fuma. Que també ‘passa’. 

El col·lectiu 'Els fills d'Andorra' ha traslladat al Consell General la preocupació per la proliferació de la droga entre estudiants en edat adolescent

La preocupació ja no és només al carrer. Entre joves, entre pares. Gràcies a l’impuls que està donant el col·lectiu ‘Els fills d’Andorra’, el neguit s’ha traslladat al Consell General. I d’aquí, per exemple, que la parlamentària liberal Carine Montaner hagi plantejat un seguit de preguntes al Govern que l’executiu haurà de respondre per escrit. Unes qüestions que són les següents: “Té Govern la intenció de reforçar la vigilància policial al voltant dels centres educatius, parcs públics i llocs sensibles de ser utilitzats per la venda  i consum de drogues entre els joves? Preveu Govern fer un estudi d’aquests llocs i prendre mesures per evitar-hi la venda de drogues? Ha previst Govern posar en marxa un pla d’acció per prevenir el consum de drogues entre els joves? En cas afirmatiu, des de quina edat creu Govern que s’haurien de fer campanyes de prevenció per evitar la drogoaddicció entre els joves i quines accions comprendrà? Creu Govern que s’haurien d’aplicar mesures disciplinàries als joves que siguin enxampats prenent drogues? En cas afirmatiu, quines mesures disciplinàries es contemplen?”

És evident que no només el Govern té la resposta a aquestes preguntes i, encara menys, que no és sols l’executiu qui ha d’aportar les solucions al problema. Però el que és clar és que de problema n’hi ha. I que les llars on hi conviuen adolescents passen pena davant el temor que representa la presència de ‘maria’ a les escoles. Petita si és vol, però una xacra que cal combatre i que és plenament present a les aules.