Indústria admet que la falta d’una regulació clara complica la seguretat en edificis com les torres

Els bombers recorden que el 85% de les defuncions que hi ha en incendis estan causats pels efectes del fum i alerta que caldrà recalcular elements de prevenció com els sistemes de ventilació per la presència cada vegada majors de cotxes elèctrics

Josep Maria Arnaus durant la seva exposició en la jornada.
Josep Maria Arnaus durant la seva exposició en la jornada. Toni Solanelles

La manca d’una regulació clara i precisa en relació amb edificis de gran alçada dificulta l’adopció de sistemes de seguretat, especialment antiincendi, en construccions com poden ser les torres, que cada vegada més proliferen a Andorra. Així ho ha indicat el tècnic de seguretat i qualitat industrial del ministeri d’Economia i Habitatge, Josep Maria Arnaus. El tècnic en seguretat industrial o l’oficial dels bombers cap de la unitat de prevenció i investigació de sinistres Òscar Llovet han estat dos dels ponents en una jornada sobre la importància que en qualsevol construcció hi hagi escaldes protegides organitzada per una multinacional estrangera.

En efecte, Sodeca és una firma que es dedica a comercialitzar solucions de ventilació. I es volia posar de relleu amb com és d’important que les infraestructures, que els immobles, tots en la seva justa mesura i grau, estiguin degudament ventilades perquè aquests sistemes poden ser una ajuda, també, en matèria de seguretat i, especialment, quan hi ha eventuals incendis. La importància de l’existència d’aquests sistemes, i que estiguin degudament instal·lats, revisats i al dia, l’han posat de relleu tant Arnaus com Llovet i altres participants a la jornada, com pot ser l’enginyer industrial del Grup Pirineu Payma Lluís Duró, que ha alertat que els reglaments en matèria antiincendi, del 1978 i el 1981, estan del tot “obsolets” i i no tan sols “no contemplen la revisió periòdica sobre les instal·lacions” de seguretat.

Mentre que tècnics privats han lamentat que hi hagi normativa que està obsoleta, el representant governamental ha assegurat que “hi ha d’haver una modificació i s’hi està treballant. Sé que fa dos o tres anys que estem repetint que ‘aquest Nadal sortirà’, però és veritat que és molt intens”

Arnaus ha exposat, amb fina ironia i tocs de broma, que ja era conscient que sortiria a la palestra que no hi ha una reglamentació actualitzada. I ha admès que és cert malgrat que hi ha altres normatives, com la llei de seguretat industrial, que és prou pionera, i respecte de la qual aquells que hi haurien de fer cas no sempre els el fan. En tot cas, el tècnic de seguretat industrial de Govern ha reconegut que “hi ha d’haver una modificació i s’hi està treballant. Sé que fa dos o tres anys que estem repetint que ‘aquest Nadal sortirà’, però és veritat que és molt intens”. Aranus ha explicat que s’ha volgut dotar la matèria “d’un reglament bàsic i instruccions complementàries i altres situacions específiques per cada cas” i això ho complica.

Arnaus també ha explicat que el primer projecte de torre que es va voler fer a Andorra es basava en la normativa Alemanya pels sistemes antiincendis. “Per què? Perquè requereix una sola escola. I nosaltres vam agafar el model perquè diu que n’hi ha d’haver dues”. El tècnic de Govern ha recordat que a falta de normativa pròpia, el Codi de l’administració diu que es pot acudir a la dels països veïns i que en cas que no hi hagi homologació entre elles, que es decanti per la més restrictiva. En tot cas, ha admès que la manca de claredat porta situacions de confusió i incompliment. 

Però és que Josep Maria Arnaus també ha lamentat que malgrat que la legislació en matèria de seguretat industrial es fonamenta en tres pilars -seguretat; qualitat i fiabilitat; i economia-, “la societat sempre passa l’economia al davant i la seguretat se’n va a la part baixa, perquè la seguretat és cara. Llavors estem davant d’aquest dilema: parlem d’una cosa, però en necessitem una altra”, ha ressaltat el tècnic, que no s’ha estat d’enviar alguns dards enverinats a propietaris, fabricants, instal·ladors o, fins i tot, tècnics de control.

No hi ha hagut dubte, però, en el consens en què cal mantenir espais de seguretat que serveixin com a canal d’evacuació de persones en cas d’incendi o qualsevol altre incident i, també, perquè permetin els bombers en aquest cas poder treballar correctament. Arnaus i Llovet han coincidit del tot en què les escales, que són vies de sortida però també poden esdevenir xemeneies, han de tenir com a prioritat “la compartimentació”. I s’hi han de posar els sistemes de seguretat adequats perquè estiguin permanentment lliures d’incidències.

IMG 2508
Òscar Llovet durant la seva exposició. | TONI SOLANELLES

L’oficial dels bombers, que s’ha mostrat totalment a favor de la instal·lació deguda -ha deixat clar que una cosa és el disseny i, llavors, que es faci la instal·lació i el manteniment correctes- de sistemes de ventilació, ha recordat que el 85% de les defuncions en incendis es deu a la presència de fum i no pas de la flama. Especialment, doncs, per la inhalació del fum. I, fins i tot, en els casos en què la mort es produeix pel foc directament, tot sovint és que per culpa del fum no s’ha pogut sortir del lloc i, després, les flames han portat a la tragèdia. 

Òscar Llovet ha explicat com d’important és la ventilació forçada per poder mantenir els espais lliures de fum. Però també ha destacat que és molt ressenyable l’aportació d’aquesta ventilació per mantenir la temperatura que pot generar un incendi en uns termes suportables tant per als intervinents en l’extinció com per garantir que l’estructura de l’edifici en qüestió, que d’altra manera, a causa de la temperatura, també pot col·lapsar. Llovet també ha posat de manifest que en els edificis de gran alçada tenir escales degudament pressuritzades i compartimentades és fonamental, atès que amb els sistemes tradicionals d’extinció és impossible arribar a determinats punts.

L’oficial de bombers també ha convidat els enginyers i altres tècnics presents a la sala a recalcular sistemes de ventilació i altres paràmetres de seguretat en espais com ara els aparcaments per la proliferació de cotxes elèctrics. “Fins a dia d’avui tenim els cotxes de combustió, però ara ens estem trobant, sobretot al nivell bomber, que quan tenim un incendi de cotxe elèctric” la situació canvia perquè un vehicle tradicional podria estar extingit en un temps que pot anar de mitja hora a una hora i mitja, mentre que “un cotxe elèctric, fins que no està extingit del tot i comptant que l’haguem pogut treure de l’aparcament, poden passar dos dies”.

Comentaris (2)

Trending