- La vista per la causa general que va justificar la intervenció de Banca Privada d'Andorra (BPA) s'enceta tal i com estava previst amb l'exposició per part de les defenses, que continuarà, de les irregularitats detectades durant la instrucció
- La primera sorpresa de la jornada va ser la comunicació que la família Pallàs deixa de reclamar una compensació econòmica contra aquells que eventualment siguin considerats, si escau, els responsables de la crisi de l'entitat
- Els defensors dels processats anuncien que no respondran les preguntes ni del Govern -si no acaba sent expulsat com a part- ni de les acusacions particulars ni actors civils i afirmen que encara no entenen què és el que realment es pretenia
- Les primeres qüestions prèvies denuncien que es va anar a 'fabricar' una causa contra el banc i exigeixen que, com a mínim, s'ajunti aquest afer amb el que també s'està investigant contra Pallardó i que afecta MoraBanc i Andbank
- La fiscalia manté que una cosa és investigar el possible blanqueig comès per l'empresari valencià vinculat a Gao Ping i l'altra aclarir si hi havia una estructura delictiva organitzada dins del banc com apuntava, segons ell, el FinCEN
La retirada just abans de començar de l’actor civil més -part que reclama que intervé a la causa només per reclamar una compensació econòmica als eventuals condemnats penalment- punyent en tot el procés instruït fins ara i els molts, moltíssims dubtes plantejats per les defenses dels 25 processats sobre l’objectiu real de la investigació duta a terme han marcat aquest dilluns l’inici del judici per la causa general del ‘cas BPA’.
La sala d’actes de Prada Casadet acull un judici històric per la transcendència econòmica derivada de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) i pel seguiment que se n’ha estat fent durant els darrers tres anys. I malgrat la cobertura mediàtica que s’hi dóna, socialment ni de bon tros el judici ha tingut el seguiment que potser es podia esperar prèviament. De públic ‘genèric’, una persona o cap.
La constitució de la sala ha trigat més estona del previst. Segurament producte de ser el primer dia i no tenir encara apamat el funcionament de tot plegat. En una matinal gèlida, als mitjans de comunicació els ha sorprès la
presència a Prada Casadet del màxim accionista de BPA fins a la seva nacionalització i expresident del consell d'administració de l'entitat Higini Cierco. L'empresari ha volgut anar a donar suport als qui havien estat directius i empleats del banc que formava part del seu grup empresarial. Se l'ha pogut veure parlant de forma distesa amb molts d'ells, especialment amb l'exconseller delegat Joan Pau Miquel. Una vegada constituïda la sala i convocats al seu interior tots aquells que hi havien de ser per la seva situació processal. O per tractar-se d'informadors que havien de seguir el cas per informar-ne, s'ha explicat la mecànica del judici i s'ha informat que els processats seran advertits amb un dia d'antel·lació abans no hagin de declarar i als testimonis se'ls avisarà amb una setmana de marge. En principi, tota la documental sol·licitada per al cas ha arribat al Principat i està a disposició de les parts, encara que n'hi ha que encara no ha pogut ser consultada.
El primer element inesperat i molt transcendent per a les defenses ha estat la comunicació, just quan els diferents advocats participants de la vista començaven a prendre possessió dels seus seients, del fet que
el reclamant civil més actiu i que més incisiu s’havia mostrat durant la instrucció havia desistit. Abandonava. Es tracta de la família Pallàs. Diversos dels seus integrants s’havien personat com a actors civils per poder fer un seguiment acurat de la causa i tenir dret a reclamar una indemnització d’aquells que siguin eventualment condemnats com a responsables de la crisi de BPA. De fet, com a accionista minoritària que era de l’entitat bancària, d’aquesta família n’havia sortit alguna de les afirmacions més dures contra els bancaris i el conjunt de la institució pels seus controls. Aquest matí plegava veles.
Les fonts consultades no han sabut precisar el motiu de fons de la renúncia. Es barallaven diverses possibilitats. D’entrada, que vist que tenen una acció civil instada contra els antics màxims accionistes de BPA també reclamant-los unes compensacions multimilionàries pels danys soferts, que no volen que el procés penal entorpeixi la seva demanda. Una altra possibilitat seria no haver de contribuir a sufragar de forma solidària les despeses que generaran les despeses dels processats en cas que finalment el cas quedi en no-res. I això és el que pretenen els advocats defensors, que
des del punt més estrictament dit de la sessió judicial han començat a plantejar, com ja s’havia anunciat, les diverses irregularitats i anomalies que han detectat durant la instrucció. I que ja havien comunicat oportunament al Tribunal de Corts que jutja la causa i que configuren els magistrats Josep Maria Pijuan, Enric Anglada i Concepció Barón.
Durant la primera de les 27 jornades convocades ara per ara del judici ja s’han plantejat les primeres qüestions prèvies. Algunes d’aquestes denúncies sobre les deficiències de la instrucció.
Un dels principals interrogants posats sobre la taula per molts dels advocats de les defenses, començant principalment pel defensor de l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel és el fet que s’hagi investigat una causa al marge d’una altra que, a criteri de les defenses, partia del mateix fet: les compensacions fetes per l’empresari valencià resident a Barcelona Rafael Pallardó. Els diners que suposadament procedien de l’activitat lligada al xinès Gao Ping i que van passar, com a mínim, per dos bancs més (MoraBanc i Andbank). Les referències a aquestes altres dues entitats han estat múltiples. Les defenses s’han demanat com es pot jutjar només a un banc i als gestors d’aquest i no prendre en consideració la resta.
El fiscal general, Alfons Alberca, visiblement nerviós almenys als compassos inicials de la vista, ha intentat aclarir que es tractava de dues coses diferents. Una primera que era la investigació d’un gestor concret que suposadament delinquia a esquenes del seus superiors i una segona, derivada del ‘Notice’ del FinCEN que tenia com a objecte investigar l’existència d’una suposada organització criminal dins de BPA. I que seria això darrer el que s’estaria enjudiciant ara. Les defenses, però, han hagut de recordar al ministeri públic que l’acusació formal que es fa és de blanqueig de capitals en seu bancària. I que, per tant, el que primer cal demostrar és si hi ha hagut aquest blanqueig. Que llavors s’hagi fet en banda organitzada o no seria un agreujant. Però com que primer cal analitzar si hi va haver blanqueig, com que l’activitat l’hauria protagonitzat primordialment Rafael Pallardó, aquest empresari també ha d’estar immers en la causa. I no cas com a testimoni. I que la resta de bancs també s’han d’incloure en la investigació. En el judici. Perquè prou podria passar que havent fet el mateix, d’una causa Pallardó en resultés malparat i, de l’altra, n’acabés absolt.
Les defenses, que ja han anunciat que no tenen intenció de respondre cap de les preguntes de la representació del Govern -la presència com a acusació particular del qual està fortament discutida i és una de les qüestions que es plantejarà en els propers dies- ni tampoc els advocats dels actors civils. Tant l’advocat de l’executiu com el d’un dels actors civils han sortit a donar aire a la fiscalia sempre que han pogut. Fins i tot en el cas del representant legal de l’actor civil en qüestió (un accionista minoritari) ha acabat exercint d’una altra de les representacions legals que ostenta: la de defensor de la família Pujol. I ho ha fet després que s’escoltés a la sala
la gravació d’una conversa entre l’exagregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, i l’esmentat Joan Pau Miquel. Aquella conversa del 2014 en què Barroso ja advertia Miquel que si BPA no col·laborava en alguna cosa que se’ls demanaria “una destralada” amb ajut americà els tallaria el cap.
L’advocat en qüestió (que és de domini públic que és Jean-Michel Rascagneres) visiblement dolgut ha posat de mutu propi el nom dels Pujol sobre la taula del judici quan ha dit que
“els Pujol estan cansats” que se’ls lligui al ‘cas BPA’ i a l’afer de les amenaces i extorsions que hauria patit l’entitat bancària andorrana i la seva filial espanyola. Rascagneres ha recordat que també hi ha una causa de revelació de secrets amb responsables de BPA encausats que està poc clara. La resposta al defensor a Andorra de la família de l’expresident català li ha vingut des del banc dels advocats defensors.
“Sap greu això dels Pujol, però hauria estat bé que tinguessin tots els diners a Andbank. I així avui no estaríem aquí.”
-seguirà ampliació-
Comentaris