La forma amb què s’està fent la reforma de la Funció Pública també té descontents els comuns

Comentaris

  • Representants tècnics i polítics de les corporacions parroquials han assistit com a observadors en reunions que s’han fet per debatre aspectes a modificar en la normativa
  • Hi ha aspectes de la llei general que són d’obligat compliment per a les institucions locals i, per això, s’han suggerit propostes i canvis que no han estat tinguts en compte per a res
  • Malgrat que és molt més discret, l’enuig comunal coincideix amb el que tenen els sindicats que aglutinen els treballadors públics i que preparen un “comunicat contundent”
No només els sindicats de la Funció Pública treuen foc pels queixals amb el treball que el Govern està fent per modificar el marc normatiu que regula l’estatut dels treballadors públics. Encara que sense l’enfadament sindical, és clar, als comuns tampoc no els està agradant gens la gestió que està fent l’executiu de dita reforma. Representants de les corporacions parroquials han participat en diverses reunions de treball. Ho han fet, segons les fonts consultades, en qualitat d’observadors. I quan han pretès posar sobre la taula alguns suggeriments que consideraven interessants o necessaris han estat menystinguts, desoïts. Les fonts consultades han recordat que hi ha articles de la Llei de la Funció Pública que són d’obligat compliment per als funcionaris comunals. Per aquest motiu, els tècnics i responsables polítics de la gestió de personal de les corporacions parroquials van plantejar la possibilitat d’acudir a les reunions encaminades a buscar els elements, les necessitats, encarades cap a la modificació de dit marc normatiu. La sorpresa ha estat, segons els consultats, que les aportacions fetes pels comuns han estat totalment desbandades. Segons les fonts, el Govern només ha tingut en compte les seves pròpies necessitats i ni tan sols les disfuncions denunciades pels representants comunals en relació a alguns preceptes del que es podia denominar ‘tronc comú’ no han estat ateses. De cap manera. El malestar comunal, molt discret, això sí, també hi és perquè es considera que la reforma pot aconseguir, almenys quant a les corporacions parroquials, el contrari del que es pretenia. Així, les fonts consultades afirmen que tot plegat pot derivar en un desgavell atès que en lloc d’aprofitar la reforma legislativa per consensuar aspectes i fer més homogeni el marc normatiu pot acabar generant just el contrari i que queda comú acabi fent, com en certa manera ja passa ara, la seva ordinació que res tingui a veure amb el comú del costat. Certament, les corporacions se senten menystingudes. En aquest sentit, és el mateix que han denunciat els sindicats. De fet, els diferents col·lectius que aglutinen la immensa majoria dels treballadors públics de l’administració central, inclosos els cossos especials, van mantenir una trobada aquest dijous per consensuar posicions. Un grup de representants sindicals estan elaborant un comunicat “molt contundent” amb què pretenen denunciar la situació. I el fet que el ministeri de Funció Pública comandat per Eva Descarrega lluny de tenir-los en compte els ha ignorat.

Reunió per intentar frenar el malestar

Fins i tot abans que hagi transcendit ni un sol paràgraf de l’esmentat comunicat, Descarrega ja ha convocat els sindicats a una reunió que s’ha de celebrar dimarts i que, precisament, pretén calmar els ànims i exposar als representants sindicals, suposadament, allò que no ha exposat fins ara. Els col·lectius que representen els treballadors de la Funció Pública lamenten que s’estigui exposant el suposat contingut de la llei modificada sense que se’ls hagi facilitat a ells i tot i contenint elements que no només no es van consensuar. És que ni tan sols no es van exposar en les trobades que s’haurien mantingut. Un d’aquests elements seria, per exemple, la conversió dels triennis en quinquennis, per exemple. Altres fonts han esmentat altres canvis que es preveuen i que també estan aixecant polseguera. Un, per exemple, té a veure amb els directors de departament. Els representants d’aquest col·lectiu haurien demanat que es posés per llei que el complement salarial que passen a percebre aquelles persones que en un moment concret són designades directores departamentals es mantingui de per vida encara que es deixi la direcció i, això sí, mentre es mantingui el vincle laboral amb l’administració. El raonament que haurien donat els representants del grup de directors que hauria fet la demanda és que quan es deixa la direcció d’un departament s’ha de tornar a treballar al mateix nivell jeràrquic amb persones a les quals en algun moment s’ha hagut d’adoptar decisions que els han anat en contra i això suposa un desgast. L’argument es va acollir amb molta reticència i, finalment, es va pactar que quan una persona deixi les funcions de direcció continuarà percebent, i així ho recolliria la llei, el complement durant els cinc anys posteriors al cessament del càrrec. Un segon element que es considera que contribueix, més encara a parer dels funcionaris, a la precarització de la feina és el fet que els treballadors interins -la nova denominació que rebran els actuals eventuals- ho podran ser durant un període de tres anys (així es mira de resoldre l’actual desgavell d’encadenament successiu de contractes sense que es faci fixe ningú). Però l’esmentat termini es podria allargar un any més mitjançant una resolució justificativa. La norma no deixaria clar si dita resolució es pot anar encadenant un any rere l’altre, amb la qual cosa hi podria haver interins, temen algunes fonts consultades, de forma permanent.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.