Aquesta quantitat és independent al que el seu dia el Govern ja va abonar a Robert en concepte de liquidació i correspon als emoluments que el periodista hauria hagut de cobrar des que el van fer fora el febrer del 2014 i fins al final de la legislatura. Sense cap mena de suplement extra. Com que els assessors jurídics de la part demandada no s’han oposat en cap moment a la quantitat estricta reclamada pel demandant, la Batllia ha estimat íntegrament la xifra ordinària demanada.
És la segona vegada que la Batllia es manifesta en desacord amb la destitució signada pel cap de Govern, Toni Martí. En primer terme, va donar la raó a Francesc Robert la secció civil de la Batllia. El Govern va apel·lar la decisió i el Tribunal Superior, sense entrar en el fons de la qüestió, va declarar que la via civil no era l’escaient i que calia dirimir les diferències per la via administrativa en ser, el destituït, un càrrec de confiança lligat a l’administració. Ara s’ha manifestat en primera instància, de nou, la Batllia. I és d’esperar que el Govern recorri la decisió malgrat que les fonts consultades han afirmat que l’argumentari de l’executiu és molt fluix.
La llei específica que regula RTVASA contempla uns motius concrets pels quals es pot fer fora el director general, i la pèrdua de confiança no hi apareix
La clau de volta de tot plegat es troba en la Llei de RTVASA, que estipula uns motius taxats pels quals es pot fer fora el director general. Fins i tot fer-lo fora en qualsevol moment. Però han de ser circumstàncies tals com la mala gestió econòmica, la incompetència manifesta, la condemna per un delicte dolós o que sorgeixi una causa de manifesta incompatibilitat. Sinó, un executiu d’aquestes característiques s’entén nomenat pel temps que dura la legislatura. I la pèrdua de confiança no entén el tribunal que sigui un motiu que quedi recollit en la normativa com a causa de destitució immediata. D’aquí que doni la raó a Francesc Robert.
El periodista i empresari, que el primer Govern Martí va nomenar director general de la ràdio i la televisió públiques, va entendre des del primer moment que la seva destitució tenia veure amb la llibertat d’expressió. De fet, el seu acomiadament va ser molt polèmic i va anar precedit de mesos de certa batussa política. Fins i tot tant dins l’executiu com al grup parlamentari demòcrata. I entre l’un i l’altre. Tot derivava de la participació i les manifestacions fetes per Francesc Robert en un programa radiofònic que Catalunya Ràdio va fer al Principat.
Robert va ser molt crític amb el sistema institucional que regeix a Andorra, assegurant que privava de certs avenços socials. Allò va causar una revolada interna. Però tant o més revolada va generar el fet que en el mateix programa, dirigit per Mònica Terribas, però unes hores després, el ministre de Finances i també de Funció Pública llavors, Jordi Cinca, encara que després de ser burxat per la periodista, es posicionés a favor del dret a decidir dels catalans.
Comentaris