La Batllia ja analitza la querella dels Pujol per les amenaces a dirigents de BPA

El batlle encarregat d’instruir la causa relativa a les amenaces i extorsions contra dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA), Manel Santolària, ja té sobre la taula i ha decidit analitzar la querella per coaccions presentada pel representant legal al Principat de la família de l’expresident català Jordi Pujol. La querella va contra el comissari de policia i màxim responsable del departament d’afers interns del cos nacional policial espanyol Marcelino Martín Blas i contra l’inspector de policia i agregat d’Interior en l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Calestino Barroso. Respecte d’aquest darrer, l’ambaixador espanyol al Principat, Manuel Montobbio, n’ha sol·licitat formalment la destitució. 

[caption id="attachment_10698" align="alignnone" width="177"] Canòlic Mingorance, batlle.[/caption]La querella dels Pujol deriva de la declaració amb valor de denúncia que va fer el 18 d’agost davant la instructora del ‘cas BPA’ l’accionista majoritari de l’entitat intervinguda per l’INAF Higini Cierco. Cierco va explicar aquell dia a Canòlic Mingorance el que va deixar clar que podia “semblar una pel·lílcula” però que en part havia viscut de manera directa. L’accionista majoritari de BPA va explicar que al maig del 2014 l’esmentat Barroso el va trucar mentre era al seu despatx d’Indústries Montanya (IMSA) per advertir-lo que seria convenient que acudís a una reunió a Madrid si no volia perdre el banc, entenent-se com a banc tant BPA com Banco Madrid.

Al cap de poca estona, Barroso acudiria a les instal·lacions d’IMSA, sense arribar a accedir a les oficines, i li hauria explicat el mateix ampliant-ho al fet que els Estats Units ja estaven al cas de tot plegat i podrien arribar a intervenir. Cierco va dirigir el comandament policial amb immunitat diplomàtica cap a la seu central de BPA. L’accionista de l’entitat va explicar que la cap del gabinet jurídic del banc, Rosa Castellón, també hauria rebut unes pressions similars per via telefònica. En aquest cas hauria estat l’antecessor de Barroso en el càrrec, Bonifacio Díaz, qui hauria donat els ‘consells’ que creia escaients. Les mateixes indicacions hauria rebut el llavors conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel, que en dates posteriors seria qui en diverses ocasions es va reunir amb una persona que inicialment es va fer dir Fèlix i que va resultar ser Martín Blas.

De les diverses converses que es van mantenir va quedar clar que la policia espanyola pretenia obtenir dades que demostressin que diversos dirigents de les formacions d’índole sobiranista o independentista catalanes disposaven de fons ‘amagats’ al Principat. En concret, als dirigents de BPA se’ls va demanar dades de la família dels Pujol però, també, de l’expresident de la Generalitat Artur Mas i de l’actual vicepresident del govern català i líder d’ERC, Oriol Junqueras. Sols els Pujol tenien diners a BPA. Després de diverses converses per intentar delimitar l’impacte de tot plegat, l’entitat hauria suposadament cedit algun tipus de dada que va servir a la policia espanyola per corroborar que els Pujol-Ferrusola tenien dipòsits al Principat. Uns quatre milions en xifres rodones, una quantitat que a la policia espanyola sembla ha semblat molt poc.

Ratificacions

[caption id="attachment_10699" align="alignnone" width="177"] Manel Santolària, batlle.[/caption]Després d’explicar-ho a Mingorance i que aquesta considerés que calia obrir una investigació al marge de la causa BPA sobre les amenaces denunciades per Higini Cierco, es va iniciar una nova causa que per torn ordinari d’instrucció penal va recaure en Santolària. Dimarts, Cierco va acudir a ratificar davant de l’instructor del cas de les amenaces i les extorsions el que ja havia explicat en seu judicial uns quants dies abans. L’accionista majoritari va reiterar que el que ja havia exposat era el que havia succeït i que no hi havia cap element nou que hagués d’aportar. A partir d’aquí s’inicia formalment la investigació.

En les darreres hores, segons fonts judicials, hauria estat l’advocat i antiga cap del gabinet jurídic de BPA, Rosa Castellón, qui ha explicat a Santolària allò que Cierco ja havia avançat. I hi ha aportat algun detall més de la seva vivència personal. L’exresponsable del gabinet jurídic del banc intervingut ha explicat, per exemple, que va ser ella qui es va encarregar d’acompanyar Celestino Barroso des del pàrquing de BPA, al carrer de Sant Antoni d’Escaldes -on l’agregat d’Interior de l’ambaixada va arribar procedent d’IMSA- fins al despatx del conseller delegat del banc. Castellón, suposadament, mentre Barroso anava de la carretera de la Comella on hi ha les oficines d’Indústries Montanya fins a la seu central de BPA, hauria rebut una trucada de Bonifacio Díaz, amb qui tenia certa amistat, que li deia que Joan Pau Miquel tingués a bé complir tot allò que se li diria. Segons fonts coneixedores del testimoni prestat per l’advocada, la declaració efectuada les darreres hores ha estat concreta, detallada i molt creïble.

De moment, segons ha pogut saber l’Altaveu, no hi ha cap més diligència d’instrucció prevista. Però no es descarta pas que en el marc de la querella dels Pujol tant Higini Cierco com Rosa Castellón o Joan Pau Miquel hagin de tornar a comparèixer davant Santolària. En tot cas, el batlle instructor hauria admès a tràmit les accions legals penals presentades per la representació lletrada dels Pujol al Principat. Fa uns dies que va ser entrada a la Batllia la querella firmada per Jean-Michel Rascagneres, que a banda de ser l’advocat al Principat de la família de l’expresident català és també, i entre altres, el president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i ha format part d’algunes candidatures del governamental partit Demòcrates per Andorra (DA).

[caption id="attachment_10700" align="alignnone" width="177"] Jean-Michel Rascagneres, advocat dels Pujol.[/caption]Els Pujol consideren que si les seves dades bancàries van arribar a la policia espanyola degut a que integrants d’aquesta van coaccionar dirigents de BPA, tenen tot el dret de querellar-se contra els presumptes coaccionadors. Així, com que de forma físicament directa presumptament haurien participat en les amenaces Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas, és contra aquests dos contra els qui, almenys per ara, es dirigeixen les accions legals. En el seu escrit, Rascagneres demana que es prengui declaració als dos comandaments policials espanyols. De moment, encara no hi ha cap decisió presa sobre aquesta petició. Com tampoc no s’ha resolt la demanda dels accionistes majoritaris de BPA per tal que s’unifiquin aquesta causa, la de les amenaces, amb la que hi ha oberta per una presumpta revelació de secrets bancaris. 

En la fotografia principal que il·lustra aquest article s'hi poden veure: a l'esquerra, l'inspector de policia agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra, Celestino Barroso; a la dreta, el comissari de la policia espanyola Marcelino Martín Blas. Enmig, i en un tamany més reduït, l'expresident català Jordi Pujol Soley.