Com l’edifici Atlas i d’altres immobles inclosos en l’embargada herència d’Helena Babot i que suposadament un llast, sobretot en aquest cas, per a MoraBanc o Vall Banc, les entitats bancàries del país, algunes més d’altres, han dut a terme el tram final d’aquest 2019 una important activitat d’operativa no estrictament bancària -encara que sí financera- per mirar de ‘maquillar’ els seus balanços i, alhora, també els resultats de l’exercici.
Les darreres setmanes hi ha hagut una intensa activitat de subhastes immobiliàries lligades, sempre, ha moviments bancaris. En algunes ocasions, com la urbanització Horta, a Escaldes, o uns immobles a Bordes d’Envalira, han estat bancs (en aquest cas Vall Banc) els qui s’han acabat adjudicant els béns. Però en gran mesura, les quatre grans entitats del país, algunes amb més urgències que altres, han mirat de reduir els passius immobiliaris, que pesen com llast.
Per exemple, la compra-venda de l’històric hotel escaldenc Comtes d’Urgell també respon a aquesta voluntat. I en aquesta ocasió era Crèdit Andorrà el banc més interessat en l’operació. No pas sempre el bé immoble forma part del patrimoni, per dir-ho així, bancari, però com el cas de l’esmentat hotel, la propietat manté forts compromisos financers de difícil compliment i el fet de vendre un bé immoble suposa en molts casos matar dos ocells d’un sol tret: el banc es treu de sobre un client ‘perillós’ i el client en qüestió, de més bona gana o sense tanta bona voluntat, també eixuga part del deute bancari.
D’immobles que s’han venut n’hi ha moltíssims. Sense registre de la propietat, és difícil de poder saber exactament quins i a qui, però fonts immobiliàries han reconegut que l’activitat inversora en aquest camp ha experimentat una forta accelerada i hi ha societats i persones físiques, del país però també de fora, que estan adquirint finques o establiments. Els darrers temps, per exemple, al Pas de la Casa diverses cadenes turístiques foranes han adquirit vells hotels per reformar-los i explotar-los com a allotjaments turístics. Sempre hi ha un banc al darrere, reconeixen les fonts.
Operacions com la subhasta de l’edifici Atlas, a l’avinguda Meritxell xamfrà amb Unió, o la compra-venda de l’hotel Comtes d’Urgell responen a la necessitat bancària de treure’s llast
Fins al 31 de març no se sabrà exactament quin resultat ha donat tota aquesta alta activitat financera. No cal oblidar, per exemple, la venda d’una participació majoritària d’una de les divisions d’assegurances de Crèdit Andorrà. Ara mateix, però, saber a on es computaran els ingressos obtinguts per aquesta venda accionarial és com impossible. De fet, quan s’anuncia una operació d’aquestes característiques encara hi ha serrells per tancar i detalls per polir.
Abans d’aquesta operació, fonts del sector bancari asseguraven que s’esperava uns resultats en línia amb els darrers exercicis. Això era que MoraBanc i BancSabadell Andorra repetissin beneficis potser amb un lleuger, lleugeríssim increment percentual respecte del 2018, i que els guanys d’Andbank i Crèdit Andorrà continuessin reculant. Caldrà veure l’efecte ‘neteja’ i en el cas de l’entitat verda com repercuteix finalment en els balanços la qüestió asseguradora. Aquests moviments no suposen res d’estrany. Ben al contrari. Són operatives financeres gairebé ordinàries.
El que pot ser que les necessitats i les urgències actuals acabin condicionant els propers exercicis. És fàcil d’entendre: no és el mateix ostentat el 100% d’una companyia que dóna beneficis que tenir-ne ‘sols’ el 49%. També és clar, però, que per sumar les plusvàlues que de vegades s’assoleixen d’un sol cop caldria esperar els resultats positius d’una bona colla d’anys.
Si es més complicat saber l’impacte final de les operacions immobiliàries promogudes per bancs en els casos de Crèdit Andorrà i Andbank ho és perquè són les dues entitats amb un major volum de diners ‘apalancats’ en béns alienables, que majoritàriament corresponen a immobles provinents d’execucions hipotecàries. En la memòria del 2018 de Crèdit Andorrà s’hi reflectien 112 milions d’euros d’actius alienables mentre que pel mateix concepte i any Andbank en feia constar en les documentacions oficials 33 milions d’euros.