A l’Estat li continua sortint car el bloqueig dels procediments judicials. Ja fa uns dies va conèixer les indemnitzacions (molt a la baixa, tot s’ha de dir) decretades pel Superior per casos anteriors. Ara, haurà d’analitzar-ne de nous. De moment, dos més després que els magistrats del Constitucional hagin declarat que s’han tornat a vulnerar drets fonamentals, com a mínim, en dos processos.
El primer és l’iniciat per una comunitat que havia guanyat, el 2013, un judici contra una societat que li devia despeses de copropietat. El problema va ser quan el saig va intentar executar la resolució que suposava el pagament de més de 75.000 euros. Es va trobar que alguns dels béns que es volien subhastar per complir la decisió judicial estaven embargats i va demanar si els podia posa en venda.
Fins al 2019, la Batllia no va respondre i, quan ho va fer, va donar el permís però denegant que els diners obtinguts fossin directament a la comunitat. Volia que altres possibles deutors de la societat condemnada poguessin fer la seva reclamació. A partir d’aquí, els recursos contra la decisió van topar amb la negativa de totes les instàncies judicials, fins a arribar al TC.
I, ara, la sentència s’ha conegut. Els magistrats consideren correcte el fet que s’opti per o atorgar a la comunitat de propietaris directament els diners que s’aconsegueixin amb la subhasta, ja que hi ha altres procediments judicials que afecten els immobles posats a la venda. En canvi, sí que admet que els béns estan embargats, en el marc d’un procés penal, des de fa gairebé deu anys malgrat que “de les dades facilitades no s’aprecia una complexitat processal que pugui justificar-ho”. A banda, també es tiba les orelles pel fet que, en el marc de la petició del saig, es trigués fins a cinc anys en decidir si es podien o no subhastar les unitats immobiliàries en litigi.
Una comunitat de propietaris va guanyar un judici el 2013 davant una societat que li devia més de 75.000 euros en despeses de l’edifici però encara no ha pogut cobrar pels retard en l’execució de la sentència
Per tot això, la sentència dona parcialment la raó als recurrents. El TC estima que s’ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable, reconegut en l’article 10.2 de la Carta Magna. I, per tant, la comunitat de propietaris “té dret a ser rescabalada pels danys soferts per la dilació indeguda”.
Mateixa decisió s’ha pres davant el recurs d’empara de tres persones a qui el 2018 se’ls va embargar els béns en el marc d’un presumpte delicte de blanqueig. Les seves defenses van demanar que es suspengués la mesura, tot argumentant que els fets dels quals se’ls acusava, en tot cas, estaven prescrits. Ho van fer reiteradament, sense que la Batllia respongués. Finalment, el passat mes de juny, van acabar presentant un recurs d’empara davant el TC. No va ser fins al juliol quan la Batllia va respondre i ho va fer de forma negativa.
De fet, en aquest cas, el mateix fiscal reconeixia que “la durada de dos anys i mig transcorreguda entre la data de presentació de la demanda inicial dels recurrents i la seva resolució no es pot considerar un termini de durada raonable”. Per tant, acceptava que calia estimar el recurs. I així ho ha fet tel TC que entén que “l’objecte del contenciós no és d’una complexitat que justifiqui una absència d’activitat judicial” durant tant de temps.
Aquestes resolucions del Constitucional ja estan tancades. El Tribunal, però, ha admès estudiar tres recursos d’empara més presentats pel retard judicial. El primer cas afecta una comunitat de propietaris massenenca. El segon ha estat presentat per BancSabadell que, fins i tot, reclama una indemnització de 10.000 euros, a banda de les costes processals de totes les instàncies. El darrer implica un dels processats en la causa Landstreet. Veient els precedents, tot fa pensar que acabaran també amb una sentència afirmativa i, per tant, el risc de noves indemnitzacions que haurà d’afrontar l’Estat.
Comentaris (5)