Les normatives vigents estableixen que les penes complementàries no poden ser superiors quant al temps respecte de la pena principal. Així, la inhabilitació de Parramon, que fa temps que no pot exercir al Principat, de fet, fa més d’un any i mig que no ho fa, no podia superar els divuit mesos tal i com la sala penal del Tribunal Superior va reconèixer tot i no deixar sense efecte la decisió de Corts. Ara, el Constitucional sí que anul·la aquelles decisions.
En una resolució publicada aquest dimecres al BOPA, en un els fonaments jurídics de la mateixa, el TC exposa que “sense oblidar que, sens dubte, la situació hagués sigut una altra si el recurrent no s’hagués desistit del seu recurs d’apel·lació, és clar que la durada de la pena complementària de suspensió de l’activitat professional del recurrent excedeix la durada prevista per la llei considerada aplicable -de manera incidental- per la sala penal”.
Vist això, “l’execució completa de la pena complementària situaria al recurrent en una posició no conforme a la llei aplicable, cosa que vulnera els seus drets fonamentals garantits per la Constitució”. En conseqüència, “és evident que aquesta situació vulnera el dret a la jurisdicció en base al principi de seguretat jurídica, el qual implica que el justiciable tingui la certesa que la pena que ha de suportar és conforme al dret en vigor en el moment en què va cometre el delicte pel qual se’l va condemnar”.
El Constitucional deixa sense efecte l’execució de la sentència i, per tant, sigui Corts o sigui el Superior hauran de dictar una nova resolució quant al compliment de la pena complementària. La fiscalia proposava que es mantingués la pena en cinc anys per assegurar així la seguretat jurídica i no haver de canviar una sentència que era ferma però, alhora, que no es fes complir al lletrat més dels divuit mesos d’inhabilitació que haurien de ser els màxims.
Comentaris (1)