Tot l’afer arrenca, com s’ha dit, de la compra de Vall Banc per part de Creand. Llavors, es va crear la societat Pleyade, on es van transferir aquells actius que es consideraven de risc. Per al banc, aquesta operació no generava cap obligació fiscal. Per a Govern, sí. Entenia que havia de pagar per l’impost de transmissions patrimonials i per l’IGI. En canvi, l’entitat demanava ser sotmesa al “règim de neutralitat” inclòs a la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. De fet, fins i tot s’havia fet una consulta prèvia a Tributs, que defensava la postura de l’executiu, però finalment es va optar per no pagar.
I, a partir d’aquí, es va obrir el corresponent procediment sancionador pel que s’entenia “una infracció de defraudació lleu”. El juliol del 2023 aquest procés es va tancar amb una multa d’1,59 milions d’euros. D’aquests, 139.000 per l’impagament de l’impost de plusvàlues i 1,45, per l’IGI.
Creand va acudir, llavors, a la Justícia. Finalment, el Superior va dictar una sentència en la qual entenia que, efectivament, el banc es podia estalviar el primer tribut, però no pas el segon. I això suposava un pal econòmic important: una multa d’1,45 milions. Vista aquesta sentència, l’entitat va presentar un recurs d’empara al Constitucional que, ara, ha fet pública la seva resolució.
Entenia Creand que se li havien vulnerat diferents drets fonamentals: el d’accés a la Justícia, el de presumpció d’innocència i el de legalitat sancionadora. Els magistrats del TC han analitzat el cas i han descartat, un per un, tots aquests punts.
Sobre el primer punt, es recorda que Creand ha pogut presentar fins a dos processos judicials diferents i que, en tots ha pogut anar a primera i segona instància. “La societat recurrent ha tingut un accés ampli a la justícia, ja que ha pogut recórrer en via contenciosa administrativa, sense cap limitació, ni entrebanc davant l’actuació administrativa. Els tribunals que han conegut del cas no han partit del pressupòsit que l’administració no pot errar. Ans al contrari. Cap de les quatre sentències dictades ha estat plenament confirmatòria de l’actuació administrativa: una va decidir l’anul·lació total i les altres tres, incloent-hi les dues de la Sala Administrativa, van concloure amb una anul·lació parcial”, es remarca.
Pel que fa a la presumpció d’innocència, la resolució recorda que la mateixa societat “no nega l’omissió típica i antijurídica que va donar lloc a la sanció: l’impagament de tributs”. A banda, el TC considera que en l’actuació del banc “va existir almenys certa negligència” i ho argumenta amb quatre punts. En primer lloc, el fet de tractar-se d’un banc i, per tant, “una companyia que es dedica professionalment a l’activitat financera, en un sector molt regulat, amb rellevants relacions amb l’administració tributària”. També es remarca que “és usual que les entitats bancàries tinguin un assessorament jurídic qualificat” i que “l’operació objecte de liquidació tributària era una operació societària complexa, d’escissió, en la qual se solen contemplar totes les eventualitats, incloses les fiscals”. Finalment, també es posa en relleu que “l’entitat recurrent coneixia, a través de la consulta vinculant, que la interpretació de l’administració era contrària a la neutralitat fiscal; hi havia, per tant, advertència de les possibles conseqüències derivades de no seguir aquest criteri”. Per tot això, s’entén que “no es pot negar una certa culpabilitat en la conducta de l’entitat recurrent i “no cal afirmar, per tant, que s’ha sancionat a causa d’una actuació que no constituïa falta per absència de qualsevol forma de negligència”.
Així doncs, un rere l’altra, el TC ha anat desestimant els arguments de Creand. Per això, es desestima el recurs d’empara. No s’ha vulnerat, diuen els magistrats, cap dret. I, per tant, ara el banc haurà de fer front, tant sí com no, a la sanció imposada.
Comentaris