Casa 22A del carrer 20 de Juliol. Aquesta és la clau de volta de tot plegat. Això i el cotxe propietat de l’ara empresonat a la Comella amb el qual feia serveis de taxi i transport en general que estava estacionat a la porta d’aquell domicili. El detingut al Pas, just quan accedia al restaurant on treballava, s’ha negat en rodó a ser extradit a Xile tal i com el jutjat de garantia d’Antofagasta sol·licita. El seu advocat defensor ha ressaltat que hi ha “una absència total, una alta de connexió entre (el detingut) i el domicili” que se suposa que va ser el lloc on hi va haver un segrest i on es va trobar més d’un quilo de marihuana i i uns 500 grams de clorhidrat de cocaïna i una arma rectificada. El tres elements s’atribueixen al detingut.
Davant el Tribunal de Corts que haurà de decidir la idoneïtat de l’entrega del reclamat, l’home, de 31 anys i que pretenia passar de la quota temporera a la general per tal de quedar-se a fer vida a Andorra amb la seva parella, ha assegurat que mai va viure a la casa 22A del carrer 20 de Juliol d’Antofagasta. Però sí que ha reconegut que hi havia estat i en coneixia algun dels seus ocupants, per a qui “feia serveis. Em trucaven perquè els fes alguna ‘carrera’”. L’home ha explicat que havia treballat en un restaurant del qual n’era propietari però posteriorment es va dedicar a fer serveis de taxi. Essencialment transportava treballadors de les mines que hi ha a la zona. Aquesta era la seva activitat principal. Però en les hores lliures, feia altres serveis.
El fiscal del cas li ha demanat si no era cert que en les immediacions del domicili l’havia controlat al seu dia la policia xilena. I ho ha negat. El que sí que ha admès és que el seu cotxe, amb el qual feia les ‘carreres’, estava estacionat a la zona i se’l va escorcollar i s’hi va trobar la seva documentació. Res d’estrany tractant-se del seu vehicle. Però res més que això. La fiscalia, però, dona “versemblança” a la versió de la policia xilena i a la documentació tramesa per les autoritats d’aquell país. “Hi ha elements suficients per creure” que el que mantenen les autoritats xilenes és cert. Al detingut “se’l relaciona amb una organització criminal”.
“Sembla bastant curiós que marxés tan ràpidament” després d’aquells fets. I primer s’estigués un temps a Barcelona i, posteriorment, es traslladés cap a Andorra “per no ser relacionat” amb aquells fets, segons el fiscal. L’implicat ha tret ferro a aquella casualitat. “Feia temps que teníem planificat venir a Europa. La meva parella volia estar més a prop de la seva mare.” Suposadament, la parella tenia familiars al Principat. Amb cap relació segons ell amb els fets, és evident que s’oposa a l’extradició sol·licitada.
Més encara quan el seu defensat ha remarcat que l’home té “absència d’antecedents” i hi ha “una absència, una falta total de connexió” entre l’implicat i el domicili que l’incrimina. Ha recordat que la policia xilena manté en els seus informes que l’ara empresonat vivia en aquella casa 22A del carrer 20 de Juliol i que és obvi que no era així. Ell vivia al carrer Antigua i voltava per tota la ciutat i més i tot per raó de la seva feina. L’advocat defensor ha insistit que no hi ha cap prova que incrimini el seu patrocinat. Ni cap testimoni el situa al lloc ni s’hi va trobar cap empremta.
Però la fiscalia considera que “es reuneixen totes les condicions” per procedir a acordar l’entrega del detingut. Entre altres coses, per la “versemblança” d’allò pel qual se l’acusa. I perquè no hi ha cap motivació política, ni cap raó d’edat o de salut per oposar-se a la petició formulada per les autoritats xilenes. “Hi ha doble incriminació”, “la pena -associada als fets dels quals se l’acusa- és prou gran”, “no és contrària a l’ordre públic, ni l’andorrà ni l’internacional”. Per tot plegat “es compleixen les condicions previstes” i “no hi ha motius per no atorgar” l’extradició demanada. Per tant, tot porta a pensar que en quinze dies es donarà via lliure a enviar cap a Antofagasta el ciutadà colombià detingut.
Comentaris (2)