El Reglament del 17 de febrer del 2010, de sòls contaminats, disposa que l’usuari, i subsidiàriament el propietari, està obligat a protegir el sòl davant de qualsevol contaminació que es pugui produir per causa de l’activitat que s’hi desenvolupi, i que li correspon el deure de conèixer, controlar i conservar-ne la qualitat. Així mateix, l’usuari i el propietari d’un sòl estan obligats a comunicar a l’Administració l’existència de qualsevol indici de contaminació immediatament després que es detecti.
També disposa que el causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del sòl, està obligat a fer realitzar, a càrrec seu, els estudis definits en el Reglament i a portar a terme les operacions de recuperació del sòl i dels medis que estiguin afectats per aquesta contaminació, d’acord amb els terminis i les condicions establertes a la declaració de sòl contaminat.
D'aquesta manera, el Tribunal Superior confirma la sentència recorreguda i declara que la desestimació presumpta de la sol·licitud presentada pels propietaris per tal que el Govern declarés la nul·litat de ple dret de la Resolució de data 26/06/2014, per la qual es sotmetien uns terrenys de la seva propietat a un pla de vigilància per considerar-se sòls contaminats, és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.