Els aires en el món judicial, en el qual no s’incardina estrictament el Tribunal Constitucional malgrat que Guàrdia Canela no s’ha estalviat la polèmica, estan més que enrarits. I d’aquí rau la sortida relativament precipitada -Adellach ha deixat clar al Palau episcopal que aguantarà fins que li trobin recanvi però també ha demanat que no s’encanti la Mitra en la recerca- de l’exministra i exconsellera general. Hi ha situacions personals i hi ha un cansament que, de fet, ja a punt va estar de fer que no renovés en el càrrec. És l’única de les cinc integrants actuals de la cúpula judicial que continua de l’equip anterior, on no va treballar gaire a gust. Si va acceptar la renovació -en el seu cas és el membre del Consell Superior a proposta del Copríncep episcopal- va ser perquè li van oferir garanties d’una major professionalització de l’ens i una millora del clima judicial. Però no ha acabat de ser el cas.
I de ‘marrons’, a la Seu de la Justícia n’hi ha cada cop que algú obre un armari, per dir-ho metafòricament. Pressions, decisions polítiques que no arriben mai, resolucions judicials incomprensibles… I que les coses no avancen com algú voldria. I Adellach ha decidit que entre el que veu i el que viu personalment, és hora de dedicar-se a altres coses. Ella, per voluntat pròpia. En el cas de Guàrdia Canela la sortida és per mandat legal. El va col·locar Joan-Enric Vives i com podia gairebé intuir deixa l’Alt tribunal, el Constitucional, amb el seu recanvi ja assentat a la Seu.
Els recanvis estan “al forn”. Però la missió no és fàcil. El bisbe i cap d’Estat té un cert marge de maniobra en tots dos casos. Adellach aguantarà unes setmanes si cal. I el mandat de Guàrdia s’esgota el 24 de novembre, que és la data de la seva elecció (en aquell cas, del 2017). El Constitucional només preveu un únic mandat de vuit anys. Improrrogable i no renovable. El jurista català proper a l’Església també era proper a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. No en va, al seu dia va ser conseller. Pujol es volia assegurar algú sensible a la seva causa si mai li calia en la derivada andorrana del ‘cas Pujol’.
Guàrdia Canela deixa la institució i la resta d’integrants de l’Alt tribunal compten gairebé els minuts per deixar de tenir un company les ínfules de grandesa del qual moltes vegades els ha afartat. Que si estades a Andorra en l’hotel més luxós, que si sempre aparellat… i alguns dels altres magistrats n’estan una mica cansadets. D’això i de les seves suposades advertències que en cas que allò que deia o pretenia fer valer ell, si no era degudament escoltat, seria advertit al cap d’Estat mitrat. En fi, que això, que a la Seu tenen feina… per Andorra.
Comentaris (5)