A principi d’any la junta del CADA va emetre una nota en què descrivia una situació dantesca en el sí de les guàrdies penals i els oficis civils i administratius i animava els col·legiats a inscriure’s voluntaris en aquells oficis i guàrdies, advertint que en cas contrari es podria haver de tornar a fer aquest servei públic de caràcter obligatori. Llavors, als integrants de la comissió, de la qual formaven part cinc advocats al marge dels dos que la integraven com a membres nats de la junta (l’esmentat Bellera i Montserrat Balart), només se’ls va demanar opinió sobre la redacció del correu electrònic que es pensava difondre.
Poques setmanes després, i en enviar la convocatòria dels comicis, o millor encara, de l’assemblea, en l’ordre del dia hi figuraven tot d’aspectes a tractar sobre les guàrdies i els oficis respecte dels quals tampoc no s’havia exposat res als membres de la comissió, que es van assabentar de la voluntat de la junta al mateix temps de la resta de companys. Davant d’aquest segon desajustament, els cinc membres de la comissió de guàrdies i oficis (Vanessa Durich, Marc Maestre, Carole Das, Marta Armengol i Anna Mas) van presentar la renúncia en bloc al·legant dos motius clars. La desatenció rebuda i l’esgotament de tot plegat.
En efecte, els cinc components de la comissió portaven molts anys integrant-la. Alhora, el fet que la junta liderada per Sònia Baixench i amb l’actual degana, Margarida Marticella, a les ‘seves files’ no els fets partícips de res es va entendre com una desautorització i arraconada. De fet, setmanes després ningú hauria contactat amb els dimissionaris per demanar-los res ni mostrar unes plausibles disculpes. I el treball de la comissió, asseguren les fonts consultades, no era menor, atès que més enllà d’anar fent avaluacions constants de la situació i proposant possibles vies de solució, eren els encarregats de formar les persones que arribaven noves per fer guàrdies penals o torns civils o administratius.