Una sentència dictada per la Batllia la setmana passada va desestimar la totalitat de pretensions dels treballadors, en considerar que en el cas de la majoria d’exercicis retroactius que es pretenia percebre les denominades direccions per objectius (DPO) l’acció de reclamació hauria prescrit. I pels exercicis no prescrits, el dret a la prima tampoc no seria automàtic i no es van donar les condicions per generar el complement, atès que mai es va fixar un objectiu, uns objectius, que generessin el plus salarial.
I la decisió judicial, recurrible davant la sala civil del Tribunal Superior, no només desestima les pretensions remuneradores de 150 professionals del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) si no que també imposa les despeses judicials i les costes de la part adversa a aquests treballadors. I aquesta última situació ha causat un enorme impacte en els demandants, que veuen que més enllà del que ja havien abonat per formular la demanda, ara hauran d’abonar més diners.
Bandera assegura que el fet que se’ls pogués imposar les costes adverses mai no es va posar sobre la taula mentre es va debatre la interposició de l’acció, que consideren una demanda col·lectiva malgrat que, a priori, està individualitzada. “Ens vèiem capaços de guanyar” la reclamació efectuada i, per tant, no es va posar sobre la taula l’extrem pitjor, l’escenari totalment oposat. Per això regna el pessimisme entre els demandants que aquest dijous a la tarda s’haurien trobat amb el representant legal per avaluar la situació.
“No és cop de mort però sí que estem enfonsats”, ha assegurat el representant de l’USdA, que almenys en el seu cas, no es resigna a no recórrer la decisió de primera instància. Ara sí que ja no hi ha dubte que en cas de recurs i una segona derrota, es podrien afegir també les despeses de la segona instància. En tot cas, segons Bandera, s’han donat uns dies perquè cada demandant faci les seves reflexions personals i a partir d’aquí, la setmana que ve hi haurà una altra reunió per adoptar decisions.
Demanat Bandera què passaria si dels 150 demandants inicials en xifres rodones, 25 fan marxa enrere i decideixen no apuntar-se a un recurs, o si en lloc de 25 són 100 els que no volen continuar amb l’acció legal, el sindicalista assegura que “no hem fet aquest tipus d’estimació perquè l’ambient no era l’adient per plantejar-ho. Haurem d’esperar uns dies”, ha assegurat. Mentrestant, altres fonts properes a demandants han reconegut que hi ha una immensa majoria dels treballadors que consideren que és millor deixar-ho córrer. I, en tot cas, només demanen defensar que no se’ls imposin les costes.