En una sentència de divuit pàgines a la qual ha tingut accés l’Altaveu, la batlle encarregada del cas es carrega de mig a mig totes les pretensions exposades pels treballadors del SAAS. I fins i tot els imposa el pagament de les despeses judicials i dels honoraris d’advocats que la seva reclamació hagi comportat. La demanda s’havia articulat sota el paraigua de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) i el 14 d’abril d’aquest any es va celebrar una vista on va quedar força clar per on anirien els trets. I la resolució de primera instància, que evidentment és recurrible, és força contundent.
DECISIONS CLAU
La resolució conclou, de forma global, que la “llei 2/2012 va suprimir el sistema de direcció per objectius (DPOs) i va impedir la meritació de les primes corresponents a les anualitats posteriors; que la derogació d’aquesta disposició per la Llei 4/2022 no va comportar el restabliment automàtic del complement ni el reconeixement retroactiu de les quantitats reclamades; que el conveni col·lectiu del SAAS del 2022 va establir una estructura retributiva que no incloïa aquest complement, deixant sense efecte la normativa interna que anteriorment el regulava”.
La sentència també deixa clar que “tampoc no es van complir els requisits necessaris per a la meritació de les primes corresponents a les anualitats 2022-2023 i 2023-2024, atès que no es van fixar bilateralment els objectius individuals ni es va efectuar la posterior avaluació del seu grau d’assoliment”. I encara hi ha dos aspectes més sobre els quals es pronuncia la Batllia. Considera prescrita la reclamació que es feia de les primes des del 2012 i fins al 31 de juliol. I això és així perquè havia passat amb escreix el termini d’un any per reclamar.
“Cal tenir present que la demanda fou presentada el dia 31 de juliol del 2024. Atenent aquesta data i el termini legal de prescripció d’un any, s’escau declarar prescrites les reclamacions relatives a les primes DPO que haurien resultat exigibles amb anterioritat al 31 de juliol del 2023”, per contra sí que considerava la Batllia que podria ser reclamable el complement comprès entre el juliol del 2022 i el 30 de juny del 2023 perquè el pagament hauria correspost rebre’l el 31 de juliol del 2023. I hi havia un any per reclamar-lo. Altra cosa és que en virtut de les consideracions generals es desestimen completament les pretensions dels professionals del SAAS.
JUSTIFICACIÓ
I per quin motiu la Batllia justifica la desestimació de la demanda del personal de l’hospital i les altres dependències sanitàries de gestió pública (atenció primària, Cedre…)? Hi ha un element col·lateral o subsidiari, si es vol dir així, al qual com es va veure durant l’audiència pública prenia una rellevància cabdal. I era el fet que durant la negociació del conveni col·lectiu del 2022 es va deixar justament fora de les converses, de forma explícita i amb acord del comitè d’empresa, les DPOs, tot deixant clar que en el següent conveni sí que es tractaria aquesta qüestió.
I, de fet, en el conveni actualment vigent sí que es va incloure la recuperació de les primes per objectius. La batlle encarregada de l’afer no acull les tesis dels demandants que consideren que el conveni ara ja no vigent no incorporava una disposició expressa establint la supressió o la renúncia de les DPOs. “No era necessari que el conveni tornés a suprimir un complement que ja havia estat suprimit per una disposició legal anterior i que no havia estat restablert automàticament per la seva derogació”, manté la sentència, que també diu que “la no incorporació del complement al conveni no constitueix una renúncia a un dret legalment irrenunciable, sinó el resultat de la negociació col·lectiva sobre les condicions retributives dels treballadors”.
Quant a qüestions més de fons encara, s’indica en la sentència que el fet que la llei de contenció de la despesa del 2012 deixés sense efecte les DPOs “no va acordar una mera suspensió temporal del pagament de les primes, sinó la supressió del mateix sistema de gestió per objectius i de les retribucions que se’n derivaven”. Per tant, “no es pot compartir la interpretació de la part agent segons la qual el complement DPO hauria continuat meritant-se durant els anys posteriors al 2012, restant únicament pendent el seu pagament”.
SENSE NOVES PRIMES
“La supressió legal del sistema comportava que deixessin de generar-se noves primes per aquest concepte, sense perjudici del dret a percebre les quantitats corresponents als objectius ja complerts abans de l'entrada en vigor de la llei”, manté la resolució, en què també s’hi explicita que “la derogació d'una disposició legal no comporta necessàriament el restabliment automàtic de les situacions jurídiques anteriors a la seva entrada en vigor, ni determina la recuperació retroactiva dels drets que aquella disposició havia suprimit”.
La Batllia recorda que “la llei 4/2022 no va establir expressament la recuperació de les primes DPOs, ni va imposar al SAAS l’obligació de restablir aquest complement, ni tampoc no va preveure el pagament retroactiu de les quantitats corresponents a les anualitats anteriors. Es va limitar a eliminar l’obstacle legal que impedia la recuperació del sistema, permetent que aquesta pogués ser objecte de regulació posterior”.
A més, segons la resolució que és recurrible, “aquesta interpretació resulta coherent amb el principi general d'irretroactivitat de les disposicions normatives i amb la naturalesa del complement reclamat, que no tenia el seu origen en una disposició legal que reconegués directament als treballadors el dret a percebre una determinada retribució, sinó en el Reglament de personal del SAAS i en el Manual d’aplicació de la Direcció per Objectius”.
I és en aquest context, recull la sentència, que “adquireix especial rellevància la negociació del conveni col·lectiu del SAAS durant l'any 2022”. I respecte d’aquesta qüestió ja s’ha deixat clar que les parts representants de l’empresa i dels treballadors, en el marc de la negociació del primer conveni del SAAS, ja van pactar que es prioritzava altres necessitats quant a les condicions laborals i salarials i es posposava uns anys més la recuperació de les primes.
NO DISCRIMINACIÓ
La resolució també entra a valorar una de les al·legacions fetes per la representació lletrada dels treballadors del SAAS, que van denunciar durant l’audiència pública que vist que tant a l’administració general com a la Justícia, els respectius representants sindicals havien arrencat el compromís efectiu de percebre una prima a compte del complement per a la gestió a l’acompliment que també s’havia suspès al seu dia, al·legaven, per tant, “l’existència d’un tracte discriminatori respecte dels funcionaris” tant de l’administració general com la de la Justícia, ja s’ha dit.
La Batllia, en la sentència, recorda que “el personal del SAAS es troba subjecte, amb caràcter general, a un règim laboral propi, regulat per la llei de relacions laborals i pels convenis col·lectius aplicables a l'entitat, mentre que els funcionaris de l’administració general i de l’administració de Justícia disposen d'un règim estatutari específic”. I que el fet que la llei de la Funció Pública s’apliqui en alguns casos de manera subsidiària “no comporta una equiparació automàtica de tots els conceptes retributius ni determina que qualsevol complement o compensació reconegut als funcionaris hagi de ser abonat igualment als treballadors del SAAS”.
A més, es recorda que les primes acordades amb els representants dels treballadors de l’administració general i de la Justícia estan vinculades “a un règim de productivitat diferent del sistema de Direcció per Objectius del SAAS”. “En conseqüència, no resulta acreditada l’existència d’un tracte discriminatori jurídicament rellevant, sense que el Decret 363/2025 pugui constituir un títol jurídic suficient per reconèixer als treballadors del SAAS les primes DPO reclamades en aquest procediment”.
Comentaris (3)