La Batllia no va admetre l’acció interposada per Montserrat Badia Morell el gener del 2019. La querellant entenia que les resolucions administratives dictades pel comú de la Massana i per les quals s’obligava a la cessió gratuïta del telecabina i del terreny annexe a aquest suposava una coacció alhora que una presumpta prevaricació. El litigi, també pel vessant administratiu, ha anat avançant sense que s’hagin acollit les pretensions de Badia, més enllà d’allò que resti pendent del plet successori que amb la defunció d’Antoni Morell sembla que hauria (o no) d’aclarir-se.
En qualsevol cas ni la Batllia, primer, ni el Tribunal de Corts o la sala penal del Tribunal Superior, no van veure que els fets que es descrivien en la querella tinguessin rellevància i, en conseqüència, es va arxivar el cas. Però la querellant va acabar portant l’afer al Constitucional en seu de recurs d’empara en considerar que no s’havia motivat adequadament l’arxiu i, a més, la decisió era arbitrària, amb la qual cosa es vulnerava el dret a un procediment degut.
Però no ho veu així el Constitucional, que una vegada més falla a favor de les pretensions del comú de la Massana en aquest plet amb Badia Morell. De fet, fins i tot el TC repassa la conflictivitat processal històrica en la família en qüestió. I històrica vol dir remuntant-se a uns quants segles enrere. I després de l’anàlisi que fa de tot plegat, l’Alt tribunal acaba rebutjant l’admissió del recurs d’empara en no veure-hi, en aquesta ocasió, rellevància constitucional.
I és que segons l’aute publicat aquest dimecres al BOPA, “fonamentar en Dret una decisió vol dir estrictament que l’activitat intel·lectual de l’òrgan que l’adopta ha dut a terme una aplicació de la legalitat que pot ser considerada com a basada en criteris jurídics, perquè no porta a conclusions arbitràries, absurdes, irraonables o il·lògiques, ans al contrari, respon a criteris de lògica formal i de lògica jurídica”. Alhora, el tribunal recorda, com ha dit en nombroses resolucions, manifesta, que “no es tracta d’exigir als òrgans judicials una argumentació extensa, exhaustiva o detallada que respongui a totes i a cadascuna de les al·legacions de les parts, ni d’impedir la fonamentació suficient tot i que resulti concisa i breu. I aquesta suficiència es relaciona amb el fet que la decisió no produeixi indefensió a la part a qui afecti”.
Comentaris