Entre sanglots, i abans que els magistrats, amb l’acord de l’acusació particular i la pública, acordessin parar l’interrogatori, el processat ha deixat clar que la batlle instructora -Canòlic Mingorance- i un altre dels implicats -curiosament no processat i que ja és difunt- van condicionar una de les seves declaracions. Per aquest motiu no ha volgut l’acusat confirmar la segona de les declaracions que va prestar en seu judicial durant la instrucció del cas.
La vista de la causa general del ‘cas BPA’ va avançant entre jornades insofribles de preguntes a l’aire per part del fiscal i, després, explicacions de bancaris de tots nivells que miren de deixar clar que els controls hi eren
La vista de la causa general del ‘cas BPA’ va avançant entre jornades insofribles de preguntes a l’aire per part del fiscal i, després, explicacions de bancaris -gestors de banca privada o, com el cas d’aquest matí, qui arribaria a ser director de dues oficines diferents en l’àmbit comercial- que miren de deixar clar que els controls hi eren, que les pràctiques que es feien eren les mateixes que podia fer qualsevol altre banc en el moment que s’esqueia i es posen de relleu errors en les diligències fetes durant la instrucció.
També s’evidencia possibles fallades o dèficits en l’àmbit administratiu, però que no passarien d’incompliments que en molts casos no comportarien si un retret disciplinari ni menys encara dels òrgans de supervisió bancària. De fet, mai no hi va haver cap toc d’atenció rellevant ni per part de l’INAF (ara AFA) ni des de la UIFAnd. Que hi haguessin alguns desquadraments i alguns bitllets no degudament marcats també s’hauria donat. Però res que reveli una pràctica de blanqueig.
LA DECLARACIÓ
Després de tota una jornada, la de dimecres, pràcticament de preguntes a l’aire tant de la fiscalia com de l’acusació particular, una pràctica que les darreres jornades es dona cada un o dos dies i durant un o dos dies més, i després que el fiscal mostrés unes imatges fotocopiades incloses en el sumari del ‘cas Emperador’ per evidenciar que eren ciutadans xinesos els que feien intercanvis amb suposats clients de BPA, ha estat el torn de les defenses.
Ha respost les defenses dels altres processats per deixar clar que almenys a parer seu i pel que a la seva feina respectava, el departament de compliment normatiu, per exemple, feia la seva tasca amb rigorositat
El processat aquest dijous declarant ha respost a la representació lletrada de BPA a diferència de la majoria dels altres implicats. I també ha respost les defenses dels altres processats per deixar clar que almenys a parer seu i pel que a la seva feina respectava, el departament de compliment normatiu, per exemple, feia la seva tasca amb rigorositat. Després d’una primera pausa, ha començat el torn de la seva pròpia defensa.
I aquí és quan el bancari, que havia entrat a Banca Cassany als 18 anys el 1992 i va anar progressant a l’empresa a base d’experiència i formacions internes -i alguna d’externa-, s’ha ensorrat durant uns minuts just quan el seu advocat li ha demanat si confirmava les seves declaracions judicials. Ha deixat clar que una d’elles no. I aquí, quan se li ha demanat el motiu, és quan l’home ha esclatat.
Segons que ha explicat, essent de Sant Julià com Mingorance “ens coneixíem de tota la vida” i li hauria assegurat que “estigui tranquil, que això no va amb mi”, “m’ho va dir diverses vegades” però posteriorment l’acabaria processant també, ha assegurat, perquè un altre empleat que havia estat de BPA “em va condicionar”. “El coneixia des de petit i m’havia ajudat sempre”, fins i tot a entrar al món de la banca.
Aquest altre bancari li hauria demanat que estava davant una situació complicada i que l’havia d’ajudar a sortir-se’n. L’ara processat i avui declarant no va mirar la causa i ni tan sols hauria volgut dir durant la declaració el número de l’oficina no treballava, que era clar que se sabia de dalt a baix. De fet, i a mida que s’ha anat calmant o fins i tot abans de l’ensorrada momentània, el processat ha explicat amb detall el nombre de formacions fetes en més de vint anys al banc. O els informes emesos en relació amb el control del compte de Rafael Pallardó elaborats per una companya.
El processat ha deixat clar, però, que el nivell d’informes que es van fer sobre Pallardó no era pas normal, sinó que responia a “una diligència reforçada”
El declarant, entre altres coses, ha explicat des de la disposició que tenien les oficines on van treballar a quina mena de feina feia. De fet, i a diferència de la gran majoria de processats, la seva vida professional va transcórrer en el departament comercial, en la denominada banca país, i no pas en la banca privada. Però va resultar que a l’oficina que va dirigir durant anys a la Massana s’hi va destinar la gestora administrativa que ‘controlava’ el compte de Pallardó, epicentre de la causa que es jutja.
Com a director de l’oficina, de manera molt puntual, hauria autoritzat algun intercanvi dinerari. I per això seu a la banqueta dels acusats i la seva vida, que no era pas de luxes però sí més que correcta, va canviar de dalt a baix amb la intervenció de BPA i la implicació judicial. El processat ha deixat clar, però, que el nivell d’informes que es van fer sobre Pallardó no era pas normal, sinó que responia a “una diligència reforçada”, deixant així clar -i ho ha evidenciat en diversos passatges del seu testimoni- que de control n’hi havia.
Comentaris (8)