Les mancances s’han fet evidents durant el judici que se celebra durant tres dies al Tribunal de Corts contra qui llavors era el responsable mèdic de la residència, que està acusat d’un delicte menor de lesions per imprudència professional greu. Per a ell, el més greu és la inhabilitació que es plantejava, ara de quatre anys. Però com que està ja jubilat, no l’afectaria. I si és condemnat, el centre sociosanitari haurà d’afrontar la responsabilitat civil, que encara no està clar de quant podria ser atès que la família querellant segurament modificarà la pretensió inicial per sol·licitar més diners.
En qualsevol cas, els tres fills de la dona, que a partir d’aquelles caigudes va iniciar un deteriorament imparable fins a dia d’avui, en què ja no els reconeix, han assegurat que van impulsar l’acció legal perquè “no podia ser que això tornés a passar a ningú més”. De fet, per poder defensar bé la causa, els tres descendents de la dona van promoure la incapacitació de la seva mare perquè no està en els seus cabals per poder afrontar un procés judicial com el que ha arribat ara al Tribunal de Corts, més de vuit anys després dels fets.
Les magistrades que jutgen el cas han demanat a les parts que se cenyeixin al comportament i l’actuació del metge, que és qui s’asseu a la banqueta dels acusats. Però de les explicacions donades ha quedat clar que mancances n’hi havia. I que eren importants. De fet, alguns dels elements que ha deixat anar el doctor acusat per mirar de defensar-se, com ara que la família querellant era “conflictiva”, ha estat negat tant pel llavors director del centre, Ernest Sáiz, com per les diverses infermeres que han declarat com a testimoni.
SANCIONS
De fet, el propi exdirector de Salita ha reconegut que el centre va ser doblement multat arran de la inspecció que Salut va posar en marxa després que la família de la dona que havia ingressat només per quinze dies anés a exposar la situació viscuda a Govern. Després de l’estada a Salita, i arran de les lesions sofertes, va estar ingressada 28 dies a l’hospital. El metge ha arribat a insinuar que potser la caiguda greu se l’havia fet en el seu propi domicili o fins i tot acudint a Urgències.
Les infermeres que han declarat, la majoria no recordaven ni tan sols la resident en qüestió. Algunes, ni tan sols els protocols que s’empraven. Cert és que han passat molts anys i algunes d’elles van treballar durant uns pocs mesos al centre o han treballat després a d’altres residències i han conegut molts usuaris. Una de les infermeres ha exposat que “treballava sola” durant la nit havent-hi 80 interns aproximadament. I era “inviable” que durant la nit pogués passar per totes les habitacions per comprovar com estaven els residents.
Amb tot, aquí sí que l’exdirector ha defensat que “hi havia personal”. Però no és pas la sensació de les famílies d’usuaris. Ni llavors ni ara. “La van trobar adormida probablement per sobremedicació i sola en una sala. No és que no cuidessin a ma mare, és que no cuidaven a ningú”, ha afirmat el fill de la dona, l’últim dels descendents a comparèixer davant el tribunal. Els fills han descrit una situació de descoordinació o anomalies important. Per quinze dies i havent portat tots els medicaments necessaris, des de la residència es van haver d’adquirir més fàrmacs, circumstància que encara avui no comprenen els familiars.
La primera de les filles en declarar ha afirmat que “a la meva mare no se li va prestar atenció” i ha resumit la situació amb una expressió en castellà: “Hi havia ‘un follón de Dios’”. I han exposat com d’inconcebible que en una centre residencial amb persones grans i en molts casos falles cognitives, es permeti que els interns es puguin “tancar per dins” en les seves habitacions, amb les conseqüències, greus, fins i tot, que això podria arribar a tenir.
Durant la primera sessió del judici no ha quedat clar una qüestió que donava per feta el metge: que va ser la família qui va declinar que es derivés la dona a Urgències perquè li valoressin el malestar intercostal que tenia després de caure. Les filles de la dona han assegurat que se li va dir al metge que li feien confiança i que decidís ell. I enlloc no apareix escrit que la família hagués rebutjat la derivació. Tampoc les infermeres que han semblat recordar alguna cosa han pogut aclarir la situació.