De la presó a casa, de casa al carrer tot i tenir-ho prohibit i del carrer novament a la Comella

Enèsima detenció d’un home encampadà amb trastorns mentals derivats d’un accident d’anys que incompleix de forma reiterada els arrestos domiciliaris dictats i que en conseqüència entra i surt del centre penitenciari gairebé de forma constant

La presó vista des de la Seu de la Justícia.

Un dia assegura que té gana i per aquest motiu ha de sortir a comprar. I uns dies més tard, la seva intenció és anar a buscar feina. El que compta és incomplir els dictats judicials que fan que s’hagués d’estar a casa pels arrestos domiciliaris acordats per les autoritats judicials arran de sentències inicials derivades de la seva vinculació amb les drogues, i les cessions i vendes especialment de ‘xocolata’ fins i tot a menors, i que després es barregen amb constants incompliments d’allò dictat. 

Tot plegat fa que l’home, ja entrat en la quarantena, entre i surti tant de casa seva com de la presó, que acaba sent una extensió del seu domicili. O a la inversa. Es tracta de la història d’un encampadà que fa molts anys que va patir un accident de circulació i això li va causar severes lesions, almenys aparentment, neurològiques. Els tribunals, però, mantenen cas rere cas, que l’impacte real és menys del que el propi interessat suposadament faria veure. I que l’home juga portant situacions al límit. És habitual veure’l baixar a peu d’Encamp fins al centre del país o fent autoestop. Igual com és freqüent que ofereixi droga -marihuana, haixix- al primer que passa.

Aquest dijous a la tarda, quan agents de policia el van detectar a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. Li van donar l’alto, el van qüestionar pel seu comportament i en aquesta ocasió, aparentment, volia anar a buscar feina. Sabia que hauria d’estar-se a casa. Però li era igual. Detenció al canto

Molt sovint s’ha vist embolicat en qüestions relatives amb menors i d’aquí que se li hagin dictat mesures d’allunyament d’espais públics o indrets freqüentat per joves, per adolescents menors d’edat. Fa una temporada de presó, se l’envia després a casa sota arrest domiciliari, el dia que li sembla passa de tot i surt del pis, una patrulla qualsevol el detecta, conegut com és i sabent que està incomplint una ordre judicial se’l deté. Se’l porta a la Seu de la Justícia i torna a començar la roda. La cançó de l’enfadós.

L’últim capítol d’aquest serial, que no serà pas l’últim ni de bon tros, data d’aquest dijous a la tarda, quan agents de policia el van detectar a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. Li van donar l’alto, el van qüestionar pel seu comportament i en aquesta ocasió, aparentment, volia anar a buscar feina. Sabia que hauria d’estar-se a casa. Però li era igual. Detenció al canto i al cap d’unes hores, després de passar a disposició judicial, a dormir a la Comella.

Però és que el mateix havia fet una setmana abans, just el 18 d’aquest mateix mes, que també se’l va detectar pel carrer i la història va ser la mateixa. Llavors tenia gana i com que no li agradava res del que hi havia a la nevera de casa, si és que quelcom hi havia, va decidir sortir a comprar al supermercat. Històries, al final, de misèries que també es donen a la gran Andorra i que s’enquisten sense que hi hagi manera de resoldre.