El peritatge psiquiàtric ordenat per la Batllia confirma que hi va haver maltractament a l’AREB

La lletrada que va exercir de secretària del consell d’administració de l’agència estatal rep amb estupefacció la decisió de la sala civil del Tribunal Superior i assegura que la seva demanda només tenia com a objectiu que fets com els que va viure ella no tornin a passar “mai més”

Una imatge del lloc web de l'AREB.
Una imatge del lloc web de l'AREB. ARXIU

El peritatge psiquiàtric que al seu dia va ordenar fer la Batllia a petició de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) en relació amb la demanda plantejada per qui va ser la secretària lletrada del consell d’administració de l’ens manté que el trastorn depressiu per estrès posttraumàtic sofert per la dona venia derivat del maltracte exercit pel director general de l’organisme. Amb tot, els tribunals no han entrat a valorar el fons de la qüestió perquè s’han aferrat en qüestions, per dir-ho d’alguna manera, de forma, per desestimat la demanda de l’advocada.

La professional del Dret, que des de fa uns mesos exerceix per compte propi, ha rebut amb estupefacció la decisió de la sala civil del Tribunal Superior. Encara analitzant de plantejar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, la lletrada, que en aquest cas fa estrictament de ‘clienta’ entre altres coses perquè l’impacte del cas li ha suposat un desajustament important en la seva salut, assegura que en cap cas va plantejar la demanda per diners. Formalment sol·licitava més de mig milió d’euros sumant diversos conceptes. Una petició de màxims. 

La bústia de l'AREB.

Relacionat

El ‘maltractament’ de l’AREB salvat per la campana

Explica des de la discreció però també amb la indignació que li ha generat la interpretació de les normes que han fet els tribunals, que va decidir portar el cas als tribunals -encara estaria a temps d’iniciar un procediment penal, una altra cosa és que n’hi hagi ganes- perquè “no vull que li torni a passar mai més a ningú una cosa com aquesta”. La dona prefereix no parlar gaire, per no esverar el galliner, i mostrar documents, tot i reconèixer que no s’hauria de permetre que una persona com el director general actual de l’AREB, amb les seves formes i maneres, estigui al capdavant d’una agència que no deixa de representar l’administració. 

“Et tiraré per la finestra” o “et tallaré el coll davant el consell d’administració” són frases que es reprodueixen en la demanda laboral

L’escrit de demanda, per exemple, ja és ben il·lustrativa de tot plegat, i posa de relleu que no només hi va haver l’episodi reconegut pel propi AREB. El que va ser el detonador de la baixa que es va perllongar, en números rodons, tres anys. La demanda recull esbroncades constants, trucades tot sovintejades reclamant de tot i més i exposa que fins i tot eren habituals els atemoriments físics per part d’Òscar Gelabert. No hi falten amenaces que tenen una connotació laboral però que són reveladores d’unes maneres de fer aparentment no gaire adequades. “Et tiraré per la finestra” o “et tallaré el coll davant el consell d’administració” són frases que es reprodueixen en la demanda laboral.

L’advocada assegura que fins que no va arribar Gelabert a l’AREB va treballar perfectament amb qui llavors era màxim responsable de l’ens. I la demanda exposa que hi havia informació que se li amagava, ordres contradictòries -el dia que hauria acabat d’esclatar tot inicialment s’havia acordat que la documentació es donaria digitalitzada però després es va considerar que calia ser en paper- i una situació extrema que encara ara porta l’advocada a intentar evitar aproximar-se a les immediacions d’on té la seu l’agència de resolució bancària.

En tot el procediment judicial laboral -en la vista, tots els representants de l’AREB van reconèixer que la jurista era bona professional i no havia estat mai expedientada- hi ha hagut cinc informes pericials, tres d’ells sol·licitats per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) per concloure que l’advocada era mereixedora d’una prestació per incapacitació del 60% derivada del trastorn postraumàtic sofert, que fins i tot li va somatitzar en alguns moments causant-li dolor ossi en diverses parts del cos. A banda dels peritatges de la CASS n’hi va haver un de part de la pròpia afectada i la Batllia també en va encomanar un altre a petició de l’AREB.

El director general de l'AREB, Òscar Gelabert, seguint una compareixença en una sala del Consell General.

Relacionat

L’AREB nega maltracte a la secretària del consell d’administració però sí reconeix una esbroncada

El peritatge el va fer una forense ‘independent’ i en gran part va coincidir amb les conclusions a què havien arribat la resta d’informes pericials. I això que la psiquiatra va haver de respondre a tot un seguit de preguntes plantejades per l’agència estatal i que, d’alguna manera o altra, evidenciaven una notable aversió a la jurista i un control elevat

Demanant que es confirmés si l’advocada prenia ja anteriorment al suposat maltractament del director determinats fàrmacs o si la mort del seu pare i la seva mare li havia generat episodis depressius que es podrien trobar a la base del trastorn que s’atribuïa al maltractament sofert a l’AREB. I la resposta de la forense és clara: el trastorn posttraumàtic és a causa del que va viure a l’agència. Això sí, el fons de la qüestió els tribunals no l’han tractat mai. El desistiment voluntari no estava degudament justificat perquè es va fer tard. Coses de la immediatesa, vaja.

Comentaris (4)

Trending