Als dos homes, que se’ls va alliberar just al terme de la vista davant el Tribunal de Corts, ja el 21 de març del 2025, se’ls va detenir després que una temporera del Pas de la Casa denunciés la situació que havia viscut. Teòricament va flirtejar amb el nebot i haurien anat a l’habitació de l’hotel on estaven allotjats els dos homes a la localitat fronterera, on els parents anglesos havien anat a passar uns dies d’esbarjo. Allí l’oncle suposadament també hauria participat de tot plegat. O d’això se l’acusava, perquè finalment es va absoldre un i l’altre per manca de proves. Ni tan sols el recurs de la fiscalia davant la sala penal del Tribunal Superior va servir per deixar sense efecte l’absolució.
I davant d’això i dels 428 dies ingressats a la Comella -tot i haver demanat en dues ocasions l’alliberament provisional- van promoure una demanda per error judicial o funcionament anormal de la Justícia. El nebot sol·licitava 400 euros per cada dia d’empresonament. Pel patiment psicològic i les seqüeles que li han quedat. I a banda d’això, altres conceptes, com el salari que va deixar de percebre el temps que va estar tancat a la presó a Andorra. L’oncle reclamava 300 euros per dia de reclusió, al·ludint, per exemple, al dany reputacional que la situació li ha comportat. Demanava, també, una compensació perquè l’empresa que ostentava se’n va anar en orris.
Sia com vulgui, i de forma genèrica i en números rodons, tots dos, part en euros, part en lliures esterlines, reclamaven a l’Estat andorrà al tomb de 250.000 euros per cap. Tant la fiscalia com la representació del Govern van considerar que no hi havia hagut error judicial i que la presó provisional, tot i l’absolució posterior, estava justificada. I en el pitjor dels casos proposaven una indemnització d’unes poques desenes d’euros per cap, molt més baixes les compensacions del que pretenien els dos homes.
DECISIÓ JUDICIAL
I la decisió judicial porta el cas cap a l’argumentari, en certa manera, defensat pel ministeri públic i l’administració. Les sentències del plenari del Superior dictades recentment són idèntiques. Repassen les peticions de cada demandant després de fer referència als fets. I després entren en la fonamentació. En primer lloc es refereixen a les normes aplicables, “i com a resum d'aquest apartat, cal retenir que al Principat no s'ha aprovat cap norma que estableixi l’obligació d’indemnització en cas d'empresonament preventiu quan una persona resulta condemnada però posteriorment és absolta, ni tampoc quan la persona investigada i que ha estat en situació de presó preventiva resulta exonerada de responsabilitat penal”.
El plenari s’endinsa després en la seva pròpia jurisprudència per concloure que “un empresonament provisional no esdevé de forma automàtica un supòsit d'error judicial quan la persona investigada -i que ha estat empresonada de forma preventiva-, resulta absolta. I això és així perquè, com abans s'ha anunciat, l'empresonament provisional segueix uns paràmetres diferents”. I encara més extensament fa referència a la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home (TEDH).
“La doctrina del TEDH no obliga a introduir un règim d’indemnització pels danys causats per les situacions de presó preventiva seguides de sentència absolutòria o sobreseïment lliure, sinó que han de ser els legisladors dels Estats signants qui poden donar al règim indemnitzatori l’abast i els contorns que li semblin preferibles, competència legislativa que per ara Andorra no ha exercit”. I a mode de resum d’aquest apartat, indica el plenari, “cal retenir que la doctrina del TEDH no reconeix que en cas de presó preventiva degudament acordada, si la persona concernida resulta absolta, necessàriament i en tot cas hagi de rebre una indemnització, ni tampoc ho reconeix la legislació andorrana”.
LA CONCLUSIÓ PER AL CASOS CONCRET
Com s’ha dit, les dues sentències són idèntiques. I porten a la mateixa resolució. “La decisió sobre l'empresonament preventiu de l’agent respecta de forma escrupolosa” tant el conveni dels Drets Humans com el Codi de procediment penal, comença el plenari. Per recordar després que “de fet, a la demanda en cap cas s'al·lega que la detenció fos irregular, o que no s'haguessin respectat els drets dels detinguts, sinó simplement es manté que el fet d’haver estat absolt del delicte de violació ha de comportar que el temps que va estar en presó preventiva sigui indemnitzat, quan, com s'ha vist, el CEDH només preveu la indemnització en cas d'arrest o detenció en condicions contràries a l'article 5 del propi conveni -hipòtesi que ni tan sols es planteja a la demanda”.
També es recorda que “l'article 14.6 del Pacte internacional dels drets civils i polítics preveu que quan una persona ha estat condemnada per un delicte i posteriorment la sentència ha estat revocada o bé ha estat indultada per raó que s'ha produït o descobert un fet probatori de la comissió d'un error judicial, hagi de ser indemnitzada d'acord amb la llei -llevat que es demostri que li és imputable en tot o en part la no revelació oportunament del fet desconegut-, supòsit que tampoc es produeix, compte tingut que el demandant no ha estat condemnat”.
D’altra banda, tot i que al tràmit de conclusions orals oncle i nebot “van sostenir que la reclamació es fonamenta, no tant en la decisió inicial d'acordar l’empresonament preventiu, sinó en el fet d'haver-se mantingut dita mesura -alterant, de fet, el plantejament de la demanda-, no va oferir cap argument per sostenir que la decisió de no aixecar la mesura cautelar de presó preventiva fos incorrecta, o que encaixi en el supòsit d'error judicial o de mal funcionament del servei públic de justícia”. “És cert que la part agent va sol·licitar en dues ocasions que se’l deixés en llibertat, i que tant la Batllia com el Tribunal de Corts van denegar aquesta petició, però cap argument s’ha ofert per considerar que aquesta decisió encaixi en un supòsit indemnitzable”, mantenen les sentències.
“És cert que la part agent va sol·licitar en dues ocasions que se’l deixés en llibertat, i que tant la Batllia com el Tribunal de Corts van denegar aquesta petició, però cap argument s’ha ofert per considerar que aquesta decisió encaixi en un supòsit indemnitzable”
En conseqüència, “en no haver-se acreditat per la part agent que la presó preventiva acordada inicialment per la Batllia -i confirmada pel Tribunal de Corts-, així com la decisió de mantenir la referida mesura cautelar en resolucions posteriors de la pròpia Batllia i del Tribunal de Corts, fos il·legítima o il·legal, o incorri en un supòsit d’error judicial o un defectuós servei públic, no procedeix reconèixer cap tipus d'indemnització, és a dir, ni la reclamada per danys morals ni tampoc per la resta de conceptes”.
I encara insisteix la resolució en el fet que “la presó provisional s'hagués deixat sense efecte pel Tribunal de Corts un cop acabada la vista oral, no suposa que la referida presó fos il·legal ni il·legítima, sinó que, a la vista de les proves practicades a l'acte de la vista, l'òrgan judicial va arribar en aquell moment a la conclusió -i no abans-, que els investigats havien de ser absolts (pel que fa el delicte de violació), i per això, i amb bon criteri, va acordar immediatament, i sense necessitat d'esperar a la redacció de la sentència, l'aixecament de la mesura de presó provisional”.
I finalment es recorda que el Codi de l’administració recorda “expressament” que “la simple revocació o anul·lació de resolucions judicials no pressuposa per ella mateixa dret a indemnització. En definitiva, procedeix desestimar íntegrament la demanda presentada”. I en conseqüència, no s’atorga ni un cèntim d’euro a cap dels dos homes, que ja fa temps que són a Anglaterra i que van preferir no venir a la vista oral de la reclamació perquè Andorra els porta mal record.