Mobilització d’advocats perquè es publiquin totes les decisions judicials fermes

Els lletrats es troben tot sovint que no saben quin és ni el barem ni les referències que fan servir els tribunals a l’hora d’emetre resolucions executives que van més enllà de les sentències i que acaben sent molt sovint la porta d’entrada d’una mena de mercadeig

Despatx dels advocats a la Seu de la Justícia.

D’alguna manera, no és el primer cop que passa. Però ara que la digitalització ja ha arribat a la Justícia -amb les seves coses bones, i les que no ho són-, diversos advocats s’estan tornant a moure per reclamar (i mirar d’aconseguir) que el Consell Superior de la Justícia -i els tribunals a les seves ordres- publiquin totes les decisions judicials que tinguin naturalesa executiva i de fermesa. I que encara que no siguin pròpiament sentències, suposin la finalització d’un procediment i, per tant, ja no hi hagi marge per recórrer-les.

Hi ha un bon feix d’actuacions que s’acaben sobretot explicitant en autes que tenen un impacte molt gran perquè tanquen la porta a fer qualsevol altra acció més. Execucions de pena, denegacions d’‘habeas corpus’, resolucions en relació a nul·litats d’actuacions o incidents de nul·litat… En algun moment, algunes d’aquestes resolucions s’havien arribat a publicar. D’un temps ençà, s’ha deixat de fer-ho. I això deixa a cegues els lletrats. I dona un marge de discrecionalitat, per dir-ho així, als tribunals. Més quan al Principat no hi ha formalment una instància de cassació de doctrina per molt que, en part, aquesta sigui feina del Superior.

Però els advocats es troben que no tenen cap mena de referència ni saben per on podran tirar els tribunals. Aquesta mateixa situació es dona, per exemple, amb les decisions relatives als judicis ràpids, a les ordenances penals que enguany s’han publicat per segona vegada. També és cert, però, que es publiquen les resolucions, en principi totes, però també caldria veure-ho, perquè no tots els batlles han fet la feina d’anonimització, semblaria ser, totes un cop l’any. Amb el ‘mal de cap que això suposa’. 

I, sobretot, el que al·leguen els advocats que estan promovent una recollida de signatures per mirar de collar els organismes jurisdiccionals a ser més transparents és que, segons com, s’acaben fent solucions a mida en funció de múltiples factors. I aquesta discrecionalitat no només no agrada si no que es detesta, perquè es considera que, al final, una Justícia ad hoc en funció, molt sovint, de la persona, no és, al capdavall, Justícia real.