Molné ha donat tot un conjunt d’explicacions a preguntes dels periodistes després dels discursos del citat Sopena i del president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, que fa temps que empeny perquè hi hagi una nova delimitació de competències entre l’òrgan gestor de la magistratura i l’administració de Justícia estricta. De fet, el CSJ ja ha enviat fa dies un text cap al ministeri i segons fonts de la funció pública judicial, ja s’haurien anat fent trobades amb el personal per explicar-los quins d’ells, més aviat que tard, passaran a dependre de l’administració general en lloc de fer-ho de la cúpula judicial.
D’aquesta manera, professionals com els relatius al manteniment, els administratius de recepció, serveis generals, els nuncis o tota l’àrea d’arxivística, per exemple, si tira endavant el projecte de llei com es preveu, passaran a dependre del ministeri de Justícia en lloc d’estar adscrits al CSJ com fins ara. Molné ha recordat que “hi ha dos tipus de personal, a la Justícia. El que són batlles, magistrats i fiscals, que és la judicatura pròpiament dita i que és el cos que ha de tenir una independència reforçada. Aquesta i els mitjans humans I materials vinculats a la judicatura són els que el Consell Superior de la Justícia ha de gestionar directament”, ha explicat la ministra.
“En canvi, com en altres països es fa, tot el que és els funcionaris que donen suport a la judicatura, tot el que són els mitjans humans i materials pel que fa a aquest personal és el que ell (CSJ) vol que es gestioni des del Govern, funcions compartides entre el ministeri de Funció Pública i el ministeri de Justícia Interior. I aquesta és una proposta que des del Govern es veu bé”, ha destacat la titular ministerial, que ha indicat que espera que abans del juny el projecte de llei estigui a tràmit parlamentari. De fet, “la propera setmana es pot fer una reunió tècnica amb el Consell Superior de la Justícia per tenir uns aclariments i acabar de tancar les mesures que s’implementaran a la futura llei”.
SATISFACCIÓ
Conèixer el calendari ha satisfet d’allò més el president de la cúpula judicial, un Josep Maria Rossell que en el seu discurs públic ha elogiat en diverses ocasions la ministra i, també, el cap de Govern o el síndic. Rossell ha tornat a insistir en les demandes que fa temps que fa en matèria competencial i ha indicat que “és una molt bona notícia” que Molné estigui ja decidida a tirar el projecte de llei endavant, perquè de ben segur contribuirà a agilitzar una mica més el sistema judicial encara que, ha deixat clar el president del Consell Superior, “no tinc una bola de cristall” per saber del cert que en un parell d’anys el col·lapse i les fissures actuals estiguin del tot resoltes.
També ha de contribuir a una millora i agilització la modificació profunda del Codi de procediment penal, que han demanat públicament tant Rossell com Sopena, i que Molné també vol tenir enllestit abans del juny. En el marc dels canvis en aquest codi “hi ha tot un seguit de reformes” que es duran a terme. Per exemple, “el que es pot fer és que els delictes menors que ara es jutgen amb tres magistrats junts es facin amb un tribunal unipersonal i el mateix amb les execucions de sentències”. Aquests canvis s’introduiran en la modificació del procediment penal i serviran, també, per alleugerir la possibilitat que hi hagi incompatibilitats.
D’aquesta manera, reduint elements incompatibles, es reduirà, també, la possibilitat de recusacions o abstencions i, per tant, serà més fàcil o, com a mínim, menys complicat que es puguin posar pals a les rodes, traves, limitacions com s’ha apuntat en algunes ocasions, al fet que els fiscals puguin passar a magistrats o a la inversa. La ministra també s’ha mostrat d’acord amb una altra demanda feta per la fiscalia general, i que són l’ampliació de les casuístiques en què es puguin fer acords de conformitat.
“Estem mirant com ampliar-ho”, ha reconegut Molné, que ha anat una mica més enllà i tot. “És un punt amb el qual també estem d’acord. Perquè els judicis ràpids són una eina molt bona per agilitzar l’acció de la Justícia i ha funcionat molt bé durant tot aquest temps i també des que es va ampliar i pensem que encara se’n pot treure més suc”, ha indicat la ministra, que hi ha afegit que “hi estem treballant, però encara no tinc amb quina llista de delictes” es poden ampliar aquests dos procediments per jutjar que comporta que les parts s’hi avinguin.
ANIMALS, EUROJUST I ACTIUS
Ester Molné també s’ha mostrat d’acord amb altres aspectes demanats per la fiscalia. Així, ha assegurat que els canvis en el Codi penal que es volen tenir en un mes ja inclourà un reforçament del delicte del maltractament animal que farà que algú que hagi estat condemnat per aquesta conducta delictiva no pugui tornar a tenir un animal. És una mesura de prohibició o accessòria que fins ara la legislació no contemplava i que feia un maltractador de gossos, per exemple, pogués continuar l’endemà amb un gos. El maltractat o un altre.
Subscriure un acord amb Eurojust, amb qui la fiscalia ja té un adjunt de referència, i fomentar la cooperació judicial internacional a través de millorar o regular el fet de poder compartir actius de manera compartida amb altres jurisdiccions. Sobre Eurojust, Molné ha dit que qui més al detall estudia els convenis internacionals és el ministeri d’Afers Exteriors, però “jo no hi veig cap obstacle a priori”. I després, ja s’ha dit, la ministra d’e Justícia ha referit que “del que també ha parlat el fiscal general és de poder compartir actius de manera a fomentar la cooperació judicial internacional”.
“I amb això també estem treballant amb un article que ens han fet una proposta de redactat des de fiscalia general perquè el Govern pugui decidir en els casos en què una jurisdicció estrangera ha contribuït donant informació i aportant proves de manera important en una causa pugui ser jutjada, doncs donar aquesta possibilitat que es puguin fer arranjaments per compartir els actius”. I ha recordat Molné que “ara per ara, la llei de Cooperació Judicial Internacional el que diu és que, a menys que no hi hagi un conveni internacional, els actius comissats són exclusivament a favor de l’Estat andorrà”.
Comentaris (1)