Justícia

Malestar en sectors de l’advocacia pel temor que el Tribunal de Corts esdevingui la ‘fiscalia 2’

Professionals del Dret i fins i tot membres de la judicatura reclamen que en els canvis que es pretenen fer a nivell de competències i gestió del Consell Superior s’estableixin límits pels quals no es pugui saltar del ministeri públic a l’àmbit judicial sense un temps llarg de ‘desintoxicació’

28/06/2025 (17:21 CET)

Sala de vistes del Tribunal de Corts, ARXIU

Sectors de l’advocacia andorrana i, fins i tot, membres de la judicatura estan visiblement molestos davant el temor que el Tribunal de Corts, la primera instància en matèria enjudiciadora per als delictes penals de certa rellevància, es pugui convertir en una sala paral·lela a la fiscalia. El fet que la fins fa poc fiscal adjunta Núria Garcia s’hagi integrat a l’organisme judicial on ja hi són des de fa temps Carolina Bailén i des de fa menys Alfons Alberca, que té una elevada incidència tant en la sala com en el ministeri públic, genera un ampli malestar. De fet, amb la boca petita tampoc en l’actual Consell Superior de la Justícia es veu bé la composició d’aquest en jurisdiccional. Però hi ha el que hi ha.

“És el disseny del sistema judicial que tenim i la carrera judicial i fiscal que s’ha establert”, recorden les fonts, que exposen que hi ha justament ara concursos oberts per a la provisió de més places al Tribunal de Corts, d’on fa algunes setmanes va plegar Canòlic Mingorance per esdevenir jutge d’Andorra davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans, i d’on més aviat que tard s’han de jubilar fins a tres històrics magistrats: el català Enric Anglada, el francès Jacques Richiardi i l’andorrana Concepció Barón.

Així les coses, tot apunta a que més aviat que tard també, Alberca acabi esdevenint el president de la sala. Amb, com a mínim, Bailén i Garcia, fiscals adjuntes quan el primer era fiscal general, com a integrants també del Tribunal de Corts. I entre les persones que podrien tenir interès en passar a la sala una altra fiscal adjunta ara batlle civilista, Nàdia Alís, al seu dia també secretària judicial en l’àmbit penal. La batlle instructora Alexandra Terés també estaria en disposició d’intentar fer el salt, segons algunes fonts.

En tot cas, asseguren les fonts, no es tracta d’anar contra les persones, sobre les quals els consultats no han mostrat cap mena de crítica ni recança, si no contra el sistema. “No pot ser que avui sigui acusador i demà hagis d’impartir justícia”, han assegurat les fonts, que han indicat que no pot passar més temps abans no s’estableixin, per llei, limitacions per passar d’una banda a l’altra. I que no es pugui ser magistrat procedint de la fiscalia si no passa abans un temps prudencial. Amb això s’evitarien conflictes d’interessos, possibles incompatibilitats i vicis que, apunten les fonts, poden anar contra el justiciable, que “encara que sense voler-ho es pot arribar trobant amb un doble acusador, el fiscal de torn i la sala que el jutja”.

Per tant, s’espera que ara que es volen fer amplis canvis en relació amb la gestió de la Justícia per tal que els concursos es puguin dissenyar de diferent manera, es puguin fer les regulacions pertinents que impedeixin passar d’una banda a l’altra del tauler sense digerir el canvi, per molt bona actitud i predisposició que s’hi vulgui posar.

Etiquetes