La processada ha sortit aquests darrers dies de la presó amb llibertat provisional sota fiança després de cinc mesos a la Comella. El batlle que instrueix la causa a Andorra considera que ara ja no hi ha risc que la dona pugui destruir proves. Tant a la Batllia com al jutjat català que també coneix del cas hi ha una bona pila de documentació de tota mena que incrimina suposadament la processada. El que no està gens clar és el muntant exacte que realment hauria estafat la dona, que ha sortit sota una fiança de 40.000 euros recol·lectats per familiars seus i l’embargament d’un vehicle valorat en 20.000 euros més.
El jutjat català que tramita la denúncia disposa de contractes, àudios i diverses converses de WhatsApp entre altres elements per avaluar el comportament de la dona. La denúncia que s’està seguint ara ja a nivell judicial és d’una persona que hauria avançat uns 100.000 euros a la processada a Andorra. I que abans d’interposar la denúncia per la via penal va intentar negociar amb la dona per mirar d’arribar a un acord.
Les fonts jurídiques consultades coneixedores de la causa han assegurat que s’està treballant per demanar al jutjat que acumuli totes les denúncies que se sap que hi ha interposades a Catalunya, i que no serien menys de quatre. També es té clar que més enllà de les denúncies a Andorra, hi ha com a mínim dos afectats a França. Però en aquest cas, segons les fonts, “han optat per mecanismes extrajudicials poc amistosos” per intentar rescabalar-se del deute contret amb ells per la processada a Andorra.
Els afectats consideren en la seva majoria que el fet que s’hagi alliberat la dona hauria de permetre que “doni explicacions” i miri d’arribar a acords, encara que majoritàriament veuen improbable poder recuperar els diners que li haurien transferit. En el cas dels afectats catalans o espanyols, en algun cas es pretendria que les autoritats andorranes lliuressin la denunciada a les autoritats judicials espanyoles perquè respongués davant d’elles. Però això és poc menys que impossible: la processada té nacionalitat andorrana.
Un altre element que fa consens entre els afectats és el fet de considerar poc menys que irrisòria la fiança decretada per permetre la seva llibertat provisional. Són conscients els perjudicats que “almenys formalment, l’acusada no té res”, i tampoc no tenen clar que en el seu entorn familiar -una germana comparteix societat des de la qual s’haurien fet algunes actuacions- hi hagi disponibilitat per retornar el frau acumulat que hagués pogut eventualment generar, i que la defensa manté que és molt més petit del que es pot haver arribat a dir.
Comentaris (6)