La jutgessa catalana Míriam de Rosa i la batlle civilista Nàdia Alís són noves magistrades de Corts

Alís tenia la plaça garantida atès que era l’única que concorria al concurs de promoció interna. I en aquesta ocasió calia seleccionar un magistrat ‘de la casa’ i un altre que vingués de fora, amb el benentès que concorregués al procés de selecció obert per a persones de sòlida trajectòria jurídica. I en aquest cas, la triada ha estat Míriam de Rosa, que ha passat per diversos càrrecs en la jurisdicció penal espanyola. La seva tasca com a jutge estricta més recent havia estat en un jutjat d’instrucció de Barcelona. També ha ostentat càrrecs de representació institucional. Ha estat més ben valorada que Terés o López. I també Alís, que també s'havia presentat en el concurs extern.

Relacionat

Dues batlles, una membre del Tribunal de Comptes i una jutge de Barcelona aspiren a accedir a Corts

De Rosa tenia una certa proximitat i amistat amb qui durant molts anys va ser president del Tribunal de Corts -i també de la sala penal del Tribunal Superior- Josep Maria Pijuan. Alís, malgrat haver dirigit una oficina judicial en matèria civil els darrers anys havia tingut anteriorment una llarga relació amb la via penal, essent secretària judicial d’una batllia d’instrucció durant molts anys -amb Anna Estragués com a batlle llavors- i, després, havent estat uns anys fiscal adjunta abans de tornar a la primera instància judicial.

Aquests nomenaments venen a completar un Tribunal de Corts que estarà altament renovat. I és que en poc temps s’han de jubilar tres magistrats de llarga trajectòria a la jurisdicció com Enric Anglada, encara formalment president de la instància; el francès Jacques Richiardi, que pràcticament s’ha dedicat en exclusiva els darrers temps a la causa general del ‘cas BPA’; i l’andorrana Concepció Barón, l’única jurista del país que durant molts anys ha estat ‘sola’ en una instància superior. 

Els nous nomenaments seran efectius a comptar de la data de la presa de possessió del càrrec i, d’acord amb l’article 65 de la Llei qualificada de la justícia, que diu que abans de prendre possessió del càrrec cal prestar jurament o promesa davant del Consell Superior, segons un comunicat que ha fet públic aquest organisme.