El gener del 2024 el comú de Canillo va rebre una sol·licitud d’aprovació d’una ordenació volumètrica per ampliar un establiment d’ús hoteler i la seva connexió amb un altre. “Els dos edificis que es volen connectar actualment són d’ús hoteler, i per al millor funcionament de les comunicacions, es proposa la connexió de vianant entre tots dos”, exposava la memòria del projecte. Entrant en detall es volia connectar les dues plantes baixes que estan a diferent nivell, i per això es proposava fer una escala que anés directament d’un edifici a un altre i també una rampa practicable en diferents trams per complir amb el pendent requerit i que l’espai de coberta tingui el menor impacte possible en el conjunt. El projecte incloïa acabats exteriors que respectaven l’entorn, utilitzant façana de pedra i coberta vegetal, col·locant baranes de ferro pintat de negre i finestres de fusta.
Aquesta sol·licitud va ser resolta de forma favorable del comú, però un tercer va interposar una demanda en contra del projecte, i va acabar guanyant. I el cas va acabar a la Sala Administrativa del Tribunal Superior, amb un recurs presentat per les administracions en contra aquesta resolució. La normativa estableix que només s’admetrà el sistema d’ordenació per definició volumètrica que compleixin dues condicions: d’una banda, que els volums edificables corresponguin a una millor integració de les edificacions en l’entorn; i que aquesta proposta es justifiqui raonadament la seva oportunitat respecte a l’edificació, en base a un interès d’ordre general o a una utilitat pública, que benefici el conjunt de la ciutadania o responen a necessitats socials, ambiental o de cohesió social.
Els propietaris dels edificis concernits raonaven que amb el projecte justifica el sistema des del punt de vista que amb ell es permet assolir una millor integració de l’ampliació del conjunt edificat, respectant, l’entorn i evitant al màxim que aquesta ampliació del conjunt edificat alterés l’harmonia del nucli antic d’El Tarter. Sobre això tot i reconèixer la sala administrativa que la memòria descriptiva del projecte conté una breu explicació d’aquests aspectes, “aquest raonament es troba orfe de tota la prova -la prova pericial hauria estat adient”.
Sobre l’argument del benefici que suposaria, en ser dos edificis d’ús turístic, que tindrien una millor accessibilitat per tothom i, especialment, per les persones amb un dèficit de mobilitat per mitjà de la rampa que es volia fer per comunicar els dos, la sentència argumenta que es tracta de dos edificis de titularitat privada, i aquesta accessibilitat “és exclusivament interna i restringida als usuaris i clients dels establiments hotelers afectats, i no pas a la ciutadania en general ni a cap col·lectiu amb necessitats d’accessibilitat específiques”. A més, s’afegeix que el fet que sigui un projecte urbanístic vinculat a un establiment turístic no implica per si sol que qualsevol intervenció que en millori el funcionament s’hagi de considerar d’interès col·lectiu.
Per tot això, la Sala Administrativa del Tribunal Superior, ha desestimat el recurs d’apel·lació presentat pel comú de Canillo i el Goven, i com adherents els representants dels establiments hotelers, perquè consideren que la connexió pretén facilitar únicament la mobilitat privada dins d’un mateix complex hoteler, sense incidir en cap espai públic ni millorar les condicions d’accessibilitat de l’entorn urbà i, per tant, no és d’interès general.
Comentaris (3)