La dona ja ho havia intentat el 2022 i va tenir una resposta negativa. Volia exercir al país i esgrimia un títol d’arquitecta expedit per l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey, a Mèxic. Llavors, ja es va indicar que la titulació equivalia a un nivell 3 del marc andorrà d’ensenyament superior (MATES 3) quan el que calia era, com a mínim, el 4. I se li va denegar.
El 2023 va tornar a fer la mateixa petició. En aquest cas, aportava també un màster oficial en Energies Renovables i Eficiència Energètica cursat en la Universitat a Distància de Madrid (UDIMA). De poc li va servir. Tant el col·legi d’arquitectes com el Govern van tornar a refusar la demanda. I la dona va recórrer, novament, a la Justícia. Amb el mateix resultat.
La sentència del Superior recorda que la normativa, en aquest sentit, és clara. Per exercir a Andorra, entra altres requisits, cal “estar en possessió del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra exigit per a l’exercici de la professió”. Cert, s’admet, que al país aquesta titulació no s’expedeix, però es valora que siguin reconeguts a països veïns. I, en aquest cas, s’agafa l’exemple d’Espanya.
La resolució posa en relleu que el títol de Monterrey correspon a un MATES 3 i, per tant, és insuficient i que el màster “tampoc permet exercir com a arquitecte a Espanya”. Des de la Justícia es va consultar al Registre d’Universitats, Centres i Títols i aquest així ho va apuntar. I, per tant, “si el seu màster no li permet col·legiar-se com a arquitecte a Espanya, no pot pretendre que sigui vàlid per col·legiar-se a Andorra en aplicació del principi de reciprocitat”.
Així doncs, la sentència del Superior és força clara. Desestima el recurs de la dona i avala les decisions tant del Govern com de la Batllia. Caldrà aportar alguna altra titulació molt més potent per poder complir el desig de treballar com a arquitecta al país.