Des del Govern apuntaven que la interessada era de nacionalitat russa i, per tant, li eren d’aplicació les restriccions legals excepcionals per motiu de la nacionalitat, més quan no es podia obviar que tenia una experiència professional a Rússia. A més, el fet d’obtenir la inversió estrangera favorable, comportava que la dona pogués obtenir la residència i, com a resultat, que pogués constituir noves societats i, fer dipòsits superiors a 100.000 euros sense estar sotmesos al procediment d’autorització previst a la normativa vigent.
La Llei d’inversió estrangera al Principat, en vigor a la data de la sol·licitud presentada per la demandant, exposa que la liberalització de les inversions estrangeres, juntament amb la signatura de convenis de doble imposició, després de la recent aplicació d’una fiscalitat directa sobre les societats i les activitats econòmiques, ha de posicionar l’economia andorrana en situació de competir en igualtat de condicions amb les economies veïnes, i alhora ha de fer que Andorra constitueixi un destí atractiu per a nous sectors i empreses. Tot i això, recull que aquesta liberalització de les inversions no es fa sense tenir en compte una sèrie de salvaguardes per preservar els interessos que l’Estat considera estratègics i, per tant, l’executiu pot denegar l’autorització si considera que pot perjudicar l’exercici del poder públic, la sobirania, la seguretat nacional, l’ordre públic i econòmic, el medi ambient, la salut pública o, l’interès del Principat.
La sentència recull que un cop s’ha presentat una sol·licitud d’inversió estrangera, s’ha de fer un informe avaluant si pot perjudicar o no, i s’han de tenir en compte els efectes que la inversió pot tenir sobre la lliure competència, el mercat de treball i l’equilibri dels recursos públics, tenint en compte la naturalesa de l’activitat, l’experiència de l’inversor, el valor i planificació de la inversió, les vinculacions econòmiques i socis estratègics, l’orientació als mercats nacional i internacional, i el nivell de compromís amb el Principat. A més, també tenen en consideració que la Unió Europea ha imposat diferents sancions en resposta a l’agressió militar qualificada de no provocada i injustificada de Rússia contra Ucraïna, i van convidar els estats membres a abolir immediatament tots els programes existents d’inversió estrangera i vetllar per controls rigorosos siguin aplicats per poder encarar els riscos. Andorra va adoptar l’aplicació de sancions internacionals.
Vist tot això, la sala administrativa ha desestimat el recurs presentat considerant que el Govern és competent i està habilitat per dictar mesures restrictives; desestimen que al darrere hi hagués discriminació per raó de lloc d’origen perquè la denegació es justifica i es fonamenta en raons d’interès públic, de seguretat pública i econòmica del Principat. Tot i que la dona actualment té la nacionalitat israeliana -des de fa més de 10 anys-, reconeix que no només manté la nacionalitat russa, sinó que també va treballar cinc anys pel compte de l’institut de Dret inscrit al ministeri d’Interior de Rússia, i quatre anys a una universitat fent finances i crèdit. Per tot això consideren provada la seva connexió directa - encara que fos en un passat- amb l’Estat rus, i que, per tant, la inversió projectada podria suposar un risc pel Principat.