En efecte, des que se li va obrir la causa, el juliol del 2015, en el marc de tot un seguit d’actuacions algunes inexplicables que es van fer al tomb de la intervenció de BPA, a Capdevielle, que va morir l’estiu passat als 66 anys, en plena lluita amb els tribunals andorrans, tenia els comptes bloquejats. El 2018 es va sobreseure la causa de manera provisional i un any després es va reactivar el cas, però sense avançar mai gaire en res. L’empresari va reclamar en diverses ocasions des del 2022 que es tanqués el cas definitivament vist que no anava ni endavant ni enrere.
El gener ja es va reconèixer la mateixa vulneració i els mateixos drets per a l’exresponsable de BPA a Mèxic, que estava directament relacionat amb Capdevielle. Però com que aquest havia mort des que havia presentat el recurs d’empara, l’acumulació de causes que s’havia decidit es va desfer, i ara s’ha resolt la petició de l’empresari una vegada establert qui en segueix el seu llegat. I la resolució no deixa lloc a cap mena de dubte.
“L’activitat del recurrent ha estat proactiva respecte del dictat d’una resolució que posi fi, en un sentit o en un altre, a les diligències prèvies, però el tribunal d’instrucció no ha donat resposta a aquesta qüestió després de més de 9 anys de tramitació, sense que existeixi cap justificació, derivada de la complexitat processal o objectiva, que ho fonamenti”, estableix el Constitucional en els seus raonaments jurídics. I encara fixa més qüestions l’Alt tribunal. En efecte.
“La durada no raonable i excessiva del procés penal afecta als drets fonamentals a la jurisdicció i al procés degut de la part que demana l’empara, i alhora produeix evidents perjudicis econòmics; extrem que haurà de ser tingut en compte per la jurisdicció ordinària en el moment de fixar la indemnització”
El Constitucional fixa “un termini de 3 mesos per tal que la secció d’instrucció especialitzada 1 de la Batllia resolgui la petició de sobreseïment de les actuacions i l’aixecament de les mesures adoptades de bloqueig, de control i d’embargament dels comptes bancaris. Aquest termini només podrà ser prorrogat per 3 mesos més, en el cas que la Batllia dicti una resolució que fonamenti degudament la necessitat de la pròrroga”. L’empresari havia demanat, també, que es reconegués que se li havia causat un perjudici econòmic atès que els seus comptes estan embargats des del 2015.
“És clar que l’estimació del recurs d’empara comporta, de conformitat amb l’article 92.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, una indemnització a determinar per la jurisdicció ordinària” i “com va succeir en el cas de la nostra sentència del 20 de setembre del 2023 (causa 2023-39-RE) també concorre un paràmetre a tenir especialment en compte”. “Els comptes corrents embargats de la part recurrent es mantenen subjectes a la trava durant més de nou anys, sense que se n’obtingui cap rendiment econòmic.”
“Per tant, la durada no raonable i excessiva del procés penal afecta als drets fonamentals a la jurisdicció i al procés degut de la part que demana l’empara, i alhora produeix evidents perjudicis econòmics; extrem que haurà de ser tingut en compte per la jurisdicció ordinària en el moment de fixar la indemnització”, conclou l’Alt tribunal.
Comentaris (3)