I no es tracta de cap alt comandament que hagués vingut a Andorra a guanyar diners a mansalva. Es tracta d’un economista andorrà que va anar fent avenços dins de l’estructura de BPA després d’haver-s’hi incorporat procedent d’una altra entitat bancària del país. Han estat dos els gestors que han declarat aquest dilluns. Certament, les declaracions també permeten pal·lesar errades. Però en cap cas de naturalesa penal i, menys encara, amb transcendència per intervenir un banc.
Els dos declarants en la jornada d’avui, per exemple, han deixat clar que els intercanvis dineraris eren una pràctica bancària comuna. A Andorra i en moltes places ‘off shore’. Cap dels dos havien fet intercanvis abans, però un els havia sentit fer a CaixaBank-Crèdit Andorrà i, l’altra, a Mònaco. També ha quedat clar que cada gestor tenia un control més que suficient dels seus clients. I els intercanvis no eren res més que dos clients controlats cadascun pel seu gestor es traspassessin diner en efectiu que un tenia i l’altre necessitava.
Els intercanvis dineraris eren una pràctica bancària comuna. A Andorra i en moltes places ‘off shore’. Cap dels dos havien fet intercanvis abans, però un els havia sentit fer a CaixaBank-Crèdit Andorrà i, l’altra, a Mònaco
Per tant, els dos gestors han evidenciat la ridiculesa d’estar acusant una persona que -en el cas de la segona processada ni tan sols és clar que un client seu hagués fet mai un intercanvi amb Pallardó, perquè no està degudament acreditat- controlava el seu client i, per tant, sabia perfectament l’origen dels seus diners que en cap cas, encara a dia d’avui, s’ha demostrat que fos il·lícit a efectes de la legislació penal del moment al Principat. Aquesta circumstància en cap dels casos mai no s’ha provat ara per ara.
Més encara, també s’ha deixat clar que la immensa majoria dels gestors del banc i fins i tot comandaments no sabien qui era Rafael Pallardó, l’home l’operativa del qual els ha portat a tots a la banqueta dels acusats. I és fàcil saber per què pràcticament ningú del banc sabia qui era Pallardó. “Jo ‘l’univers Pallardó el descobreixo el 2015 a través dels autes pels quals se’ns acusa”, ha relatat la processada declarant durant la jornada d’avui. És clar: Pallardó era un client numerat i, per tant, i per raó del secret professional i el bancari i la protecció dels clients, com a molt se citava un número. Mai cap nom.
A la seva manera, els dos processats han fet saber com estan, com es troben. Una d’elles ha acabat visiblement emocionada la declaració. De fet, durant temps havia estat decidida a no presentar-se davant el tribunal conscient que mai més no tornaria a posar els peus a Andorra. L’altre, amb serenor i sense acritud, però de forma molt contundent, ha deixat clar davant el tribunal allò que senten tots els processats de la causa. “Estic descontent amb un país i un Govern que no ha defensat una empresa del país. Un banc que feia més o menys el mateix que feien tots els bancs del país. Estic descontent amb el Govern per no defensar l’empresa andorrana que havia fet la inversió més important fora del país”, en relació amb l’adquisició de Banco Madrid.
El memorial de greuges raonats ha prosseguit. “Estic descontent amb el Govern perquè va contractar un advocat que ens va representar i ara ens acusa”, ha afirmat davant la mira estupefacta o almenys sorpresa de Manuel Pujadas. “Estic descontent amb una fiscalia que l’únic que ha fet és una persecució directa contra BPA. Com que som el pitjor del pitjor hem de ser perseguits”, ha dit tot deixant clar que el ministeri fiscal s’ha encarregat de “posar pressió” contra el banc en resolució i “mirar cap a l’altra banda” quan pel mateix pel que s’acusa BPA apareixien Andbank, Crèdit Andorra o MoraBanc “i no ha fet res”.
En general, ha afirmat el processat, “estic descontent amb el funcionament del país”. I les seves paraules s’ha notat que eren compartides per la resta de processats. Certament, però, quan un és davant d’un tribunal i veu a la seva dreta un fiscal que li demana una pila d’anys de presó per haver ‘autoritzat’ un client a fer un intercanvi de 45.000 euros que a l’únic a qui beneficiava era al client cadascú reacciona com reacciona. Els uns callant. Els altres plorant. Altres limitant-se a respondre el que se li demana sense alçar la veu i encara d’altres afirmant el que tots senten.
Comentaris (2)