Diversos fonts consultades han assegurat que en no pocs casos, davant la queixa dels titulars originaris dels béns sotmesos a embargament, es va acceptar que aquests aportessin els seus propis peritatges o valoracions, que eren substancialment més elevades que les primeres avaluacions sobre els preus dels béns subjectes a venda. En moltes ocasions, el preu proposat pel fallit propietari hauria estat la referència per marcar els preus de sortida i no sempre ni de bon tros els béns s’han adjudicat en la primera oportunitat. Però tampoc en la darrera.
Hi ha un important malestar al tomb de la fallida en qüestió, que els organismes o professionals que la gestionen, quant als procediments i decisions que s’han anat adoptant, la defensen a capa i a espasa. Sobre el valor donat als immobles, les fonts consultades, que tant són de gestors del procés com d’adquirents o interessats en els béns, s’assegura que la propietat fallida ha mirat, com es pot entendre, d’aconseguir treure’n el màxim possible per, d’aquesta manera, intentar cobrir la major part del forat detectat i haver d’assumir menys responsabilitats després de perdre els béns.
El que no s’acaba de comprendre, segons les fonts, són les impugnacions, a no ser que formin part d’una estratègia de dilatació del procés. Entre altres coses, perquè en l’actualitat es viu un moment d’auge immobiliari i, per tant, els preus estan a l’alça. I d’aquí que s’hagin tolerat, asseguren les fonts, valoracions manifestament altes per la qualitat dels béns, com poden ser, i s’ha posat aquest exemple, els dels habitatges de l’edifici Interski.
Comentaris