Les defenses dels implicats van tenir uns tres mesos per presentar els recursos contra la sentència de Corts. Ja en aquell moment, quan es va demanar parer a les parts per tal de facilitar més temps del normal als condemnats per poder presentar recurs si ho consideraven, la fiscalia va advertir que a ella se li hauria d’atorgar com a mínim el mateix temps que el que es donés a les parts per presentar el recurs en el moment de respondre’ls. Finalment la sala ha atorgat pràcticament set mesos perquè pugui al·legar el ministeri fiscal el que pertoqui.
La justificació del fet de tenir tant temps és que ha de respondre a divuit recursos diferents. Certament, hi ha un tronc més o menys comú en cadascun dels escrits, la majoria molt voluminosos, encara que sense arribar, ni de lluny, a les més de 6.000 pàgines de la resolució del Tribunal de Corts. Però hi ha al·legats contundents en els recursos, basats en anomalies constitucionals en el procés més enllà de tornar a evidenciar que en cap cas s’ha acreditat l’origen il·licit dels diners dels suposats intercanvis, que són la base de les acusacions.
Pràcticament tots els casos relacionats amb el ‘cas Gao Ping’ a Espanya han estat arxivats o sobreseguts sense que s’hagi dictat cap condemna. A més, es denuncia en els recursos que la part acusadora no va fer cap esforç probatori i es va limitar a reproduir informes policials fonamentalment espanyols sense ni tan sols traduir res del xinès, amb la qual cosa no se sap ni tan sols què hi diu, però és en base a aquells documents que s’acusa i ara es condemna. A banda del ‘tronc comú’ dels recursos, òbviament cada interessat defensa i mira de desmuntar les concrecions que es formulen en contra seva.
Hores d’ara, la sala penal del TS que hauria de veure la causa en segona instància, i que de moment no té pas data per a la vista oral, està configurada pels magistrats Yves Picod, Fàtima Ramírez i Alexandra Cornella. Però de ben segur la composició haurà de canviar. Perquè Picod ja ha comunicat al Consell Superior de la Justícia que el 30 de juny es jubila. Entre altres coses, segons fonts judicials, perquè no vol saber res del ‘cas BPA’. Si segueix la lògica vista després de la baixa d’Alfons Alberca de la fiscalia, el fiscal que hauria d’assumir el cas seria Iván Alís.
Comentaris