Justícia

L’‘extradició més cara de la història’ suma despesa: l’ara alliberat s’ha d’allotjar en una pensió

El ciutadà georgià entregat per Armènia, on va ser detingut el juliol passat, s’ha hagut de quedar de moment a Andorra després que una vegada complerta la condemna ni Espanya ni França no han permès que entrés al seu territori si no era per detenir-lo

24/11/2025 (21:45 CET)

L'home fa estada ara per ara en una pensió al centre del país. arxiu

Si no n’hi havia prou en haver extradit des d’Armènia a Andorra un ciutadà georgià per setze dies de reclusió, que és el que finalment ha hagut de complir al Principat pel que li restava de la condemna imposada per un furt consumat i un altre en grau de temptativa, ara a les despeses que haurà d’afrontar l’Estat per dita extradició s’hi haurà d’afegir el cost de mantenir uns quants dies més al país l’home en qüestió, de 43 anys i enganxat a la droga, per la qual cosa necessita sí o sí metadona o similar. Ni Espanya ni França no l’han acceptat al seu territori i, de moment, fins que no es trobi una solució diplomàtica, el lladre multireincident s’està en una pensió a Escaldes.

Aquest diumenge, l’extradit, que havia estat detingut a Armènia el juliol a demanda de les autoritats judicials andorranes, que el tenien identificat com l’autor d’un furt en una joieria el 2019, quan es va endur un anell valorat en 8.000 euros i d’una temptativa de furt posterior, va complir la condemna imposada. Eren disset mesos, dels quals onze mesos ferms. Però d’aquí calia descomptar-hi els sis mesos de l’indult dels coprínceps més el temps que va estar reclòs a Armènia esperant l’extradició. En total, ‘pecata minuta’. I és que a Andorra se’l va traslladar el 7 de novembre.

Doncs tornant a aquest diumenge, quan se’l va voler expulsar -perquè la condemna contempla set anys d’expulsió- pel cantó francès, es va tenir clar que l’home tenia l’entrada prohibida a aquell país. La mateixa operació es provar pel cantó espanyol i allí els policies de la frontera van advertir que si els agents que havien de fer efectiva l’expulsió del súbdit georgià el feien sortir del vehicle policial i passava a territori espanyol, automàticament el detindrien per l’aplicació de les noves directrius sobre Schengen i els antecedents de l’home. En fi, marxa enrere i a buscar una alternativa.

¿I quina és l’alternativa? De moment, pagar-li l’estada a una pensió -de la qual no pot sortir, situació que equivaldria a una retenció il·legal- i alhora garantir-li el subministrament de la metadona com se li ha estat fent a la presó. I paral·lelament s’ha de buscar una solució diplomàtica per tal de poder garantir la repatriació de l’home fins al seu país. Però fins que no arribi l’acord necessari que faci que Espanya, probablement Espanya, o França permetin el trànsit del súbdit georgià pel seu territori, l’extradit ja alliberat continuarà a la pensió en qüestió.

I, després, com a mínim se l’haurà d’acompanyar fins a la porta de l’avió que l’hagi de dur cap a Tiblisi, per assegurar que no es queda a donar tombs per allà on no toca. En fi, el compte d’explotació de l’‘extradició més cara de la història’ continua sumant. I haurà estat una factura ben notable per tot just setze dies de reclusió a Andorra. I l’anell que va furtar, segurament ja haurà estat rescabalat via assegurances als joiers als quals els el va pispar. Perquè l’extradit és un pispa professional.

Etiquetes