L’ex-director econòmic del SAAS reclamarà una indemnització complementària

La sentència del Superior que condemna la institució per un acomiadament “mal fet” obre la porta a Quirze Font a reclamar la responsabilitat civil a través d’una nova acció judicial que pensa exercir

Quirze Font. ARXIU

L’ex-director econòmic i financer del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) acomiadat a principi del 2017 després que el director general de la institució, Josep Maria Piqué, hi perdés la confiança, Quirze Font, activarà una nova demanda de responsabilitat civil contra l’organisme per reclamar una indemnització complementària. De fet, la sentència ferma recentment dictada que condemna el SAAS per un acomiadament “mal fet” ja obre la porta a Font a poder sol·licitar dit complement pels perjudicis morals soferts, i que la pròpia sala civil del Tribunal Superior (TS) reconeix però no quantifica.

Segons que ha sabut l’Altaveu, Font i la seva representació lletrada pensen exercir l’acció que la pròpia sentència, s’ha dit, ja encara. El magistrat ponent, Jaume Tor, ve a dir en la resolució que el fet de buidar de contingut les funcions que inicialment tenia atribuïdes el director econòmic va suposar un “menyspreu” cap a Font. I que aquest “menyspreu” hauria generat una angoixa a l’economista i, conseqüentment, un perjudici moral, psicològic, que es pot reclamar. En aquest sentit, s’hauria de provar exactament aquest dany i quantificar-lo, alhora que fent un contradictori perquè l’altra part, si escau, hi pugui dir la seva.

El “menyspreu” de Piqué hauria generat una angoixa a l’economista i, conseqüentment, un perjudici moral, psicològic, que es pot reclamar. En aquest sentit, s’hauria de provar exactament aquest dany i quantificar-lo, alhora que fent un contradictori perquè l’altra part, si escau, hi pugui dir la seva

Però està clar que hi ha marge per fer-ho i el Tribunal Superior, com ja va avançar aquest dilluns l’Altaveu, va concloure que l’acomiadament estava “mal fet” perquè en lloc de fer-lo fora abonant el que escaigués, primer se li van anar retirant responsabilitats, es va anar com apartant a Font i, finalment, a principi de gener del 2017 se’l va acabar acomiadament de manera no causal i se li van abonar una mica més de 80.000 euros. En la seva demanda, l’ex-director econòmic i de recursos generals des del 2013 reclamava 211.822 euros dels quals calia descomptar la liquidació ja feta.

La reclamació es va fer en base al contracte de durada determinada que Quirze Font defensa que tenia. Però els magistrats consideren que com que al Principat hi ha acomiadament lliure, no s’esqueia exigir la totalitat del contracte. Però condemnant com condemna el SAAS, li atorga 7.000 euros d’indemnització corresponent a una mensualitat atès que el tribunal troba que sí hi va haver un mes que se li va fer la guitza a Font. I aquest mes s’estableix, suposadament, en base a les testificals que es van practicar en el marc de la gestió de l’expedient, de la demanda.

Però aquesta qüestió és discutida per l’economista i la seva representació lletrada, que entenen que hi ha una indeguda interpretació o una incongruència per part del tribunal. I és que Piqué va reconèixer haver perdut la confiança en Font durant el 2016 i fins al desembre. Però no parla només del desembre. I altres testimonis també haurien assegurat que durant uns quants mesos, el director general del SAAS va anar fent el buit a Font. Per tant, entén la defensa de l’ex-director econòmic de la parapública, no es pot establir que el dany que es reconeix es causés només durant un mes.

Condemna al SAAS per l’acomiadament “mal fet” de l’anterior director econòmic

Entenent que aquesta incongruència entre el que contempla la fonamentació jurídica del tribunal i el que ressurt de l’expedient del cas, de les testificals que deriven posteriorment en les resolucions, pot suposar una vulneració al procés degut, la representació lletrada de Quirze Font està avaluant promoure un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional perquè obligui el Superior a fer una correcció o a retrocedir en la redacció de la sentència i a ampliar el termini en què s’hauria produït el menyspreu detectat que, alhora, comportaria un increment de la indemnització ja atorgada.