Ara per ara no se sap perquè l’instructor de la causa vol disposar d’una relació de noms de docents, educadors, companys de classe o progenitors d’aquests. La mort de la nena va suposar un cop molt dur. Més totes les circumstàncies que van envoltar el cas. I que van obligar a fer un treball grupal per mirar de fer el dol i començar a tancar cicatrius. Que ara hi càpiga la més mínima possibilitat que es pretengui prendre declaració, per exemple, a mestres, o, pitjor encara, als menors, per uns fets que no van tenir cap lligam amb l’escola, no només no s’entén si no que es considera que crearia un greu perjudici.
De moment hi ha expectació. Perquè el que sembla clar és que la Batllia ha donat llum verd a la comissió rogatòria impulsada des de la Seu, on sí que és segur que durant la segona quinzena d’aquest mes de maig es prendre declaració als pares i germans, com a mínim, de la dona de 46 anys en el moment dels fets que està empresonada per l’assassinat de la seva filla. La dona sempre ha reconegut els fets i ha exposat la lògica, seva, que la va portar a actuar com ho va fer. Una altra cosa és que no estigui en els seus cabals. Però això depèn de l’informe psiquiàtric el resultat del qual encara està pendent i que es preveu que durant aquest mes pugui també estar llest.