Espot nega que l’enrenou a la Batllia generi descrèdit al Consell Superior i a la Justícia

El cap de Govern amb el ministre de Justícia i Interior i el titular d’Ordenament Territorial visiten la nova de la Justícia acompanyats del president del Consell Superior poques hores abans que entri en servei i admet que la secció d’instrucció penal passarà “temps complicats”

El cap de Govern, Xavier Espot, acompanyat dels ministres d'Ordenament, Jordi Torres, i Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, i el secretari d'Estat d'aquest darrer departament en arribar a la nova seu judicial.
El cap de Govern, Xavier Espot, acompanyat dels ministres d'Ordenament, Jordi Torres, i Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, i el secretari d'Estat d'aquest darrer departament en arribar a la nova seu judicial. Toni Solanelles

El cap de Govern, Xavier Espot, ha circumscrit “a una secció específica, que és la secció d’instrucció” el “problema” que aparentment viu l’administració de Justícia i ha tret ferro a les “discrepàncies” en el si del Consell Superior de Justícia perquè de vegades “es sa que hi hagi diferències en les deliberacions” dels òrgans col·legiats. Amb tot, el màxim mandatari executiu ha afirmat que l’enrenou hagut a la Batllia els darrers temps no vol dir que “hi hagi un descrèdit del Consell Superior ni de la Justícia en el seu conjunt”.

Espot ha fet aquestes manifestacions després de recórrer una bona part de les noves dependències de la Seu de la Justícia, en l’edifici que ocupa el xamfrà de la Baixada del Molí amb l’avinguda Tarragona a la zona del Prat del Rull. El cap de Govern ha acudit a les dependències que entraran en servei formalment aquest dimarts acompanyat del ministeri de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, i el secretari d’Estat del mateix departament, Joan Antoni León, i el titular d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, que s’ha encarregat d’exposar el contingut més tècnic de la construcció i format del nou recinte judicial. També els ha acompanyat el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall.

La nova Seu de la Justícia té set plantes, de les quals dues mitges resten pendents per futures necessitats, i ha tingut un cost en xifres rodones de 22 milions d’euros i ocuparà a partir d’aquest dimarts unes 160 persones

La nova Seu de la Justícia té set plantes, de les quals dues mitges resten pendents per futures necessitats, i ha tingut un cost en xifres rodones de 22 milions d’euros i ocuparà a partir d’aquest dimarts unes 160 persones. Dissenyat per l’arquitecte Pere Espuga, el mateix arquitecte que també va ‘dibuixar’ el Consell General, resulta un edifici “plenament funcional i molt pràctic”. I que com han pogut comprovar els participants en la visita informal, resultarà molt difícil sortir-ne. Torres ha destacat els tres circuits clarament separats que s’han dissenyat.

D’una banda tant el personal i especialment batlles i fiscals, tenen un accés totalment privat; detinguts i persones que hi han de tenir relació com els advocats tenen un altre recorregut a seguir; i, finalment, el públic en general encara ha de seguir una tercera ruta perquè no hi hagi mai possibilitat que els uns i els altres coincideixin a no ser que sigui estrictament necessari per evitar “moments de tensió” que hi poden haver. Les obres de l’immoble van iniciar-se el 2016 i el titular d’Ordenament ha assegurat que en la fase constructiva no hi ha hagut problemes perquè tot s’havia planificat molt bé prèviament.

Cooperació institucional

Tant Espot com Torres -observat per Enric Casadevall, present a l’acte informal però en segon terme tot i estar ‘a casa seva’- han coincidit en afirmar que el secret d’un “resultat molt bo”, com ho ha descrit el titular d’Ordenament, és la col·laboració institucional. El cap de Govern ha afirmat que el recinte judicial és “el clar exemple que quan les institucions van de la mà els projectes reeixeixen”. I s’ha remuntat al període que va encapçalar el ministeri de Justícia i Interior per recordar que des d’un primer moment es va “tenir clara la idea” de seu que es volia i que s’han visitat diferents exemples en altres països per poder implementar tot allò que s’ha cregut escaient per al Principat.

El cap de Govern ha afirmat que el recinte judicial és “el clar exemple que quan les institucions van de la mà els projectes reeixeixen”

En aquest marc d’entesa institucional, Espot ha respost sobre la polèmica sobre l’estat de la Justícia, sobre la salut judicial, sorgit les darreres setmanes, potser ja mesos. I ha assegurat que “hi ha moltes variables” a tenir en compte. Però la primera, ha deixat clar, és que la major part de les instàncies judicials estan raonablement ben dotades de mitjans. D’aquí que hagi afirmat que el “problema se cenyeix a una secció específica que és la secció d’instrucció”. Ha recordat que només hi ha dos batlles operatius per investigar fets penals ordinaris i que aquest fet durant un temps pot comportar dificultats. D’aquí que hagi reconegut que hi ha “una situació d’urgència preocupant”.

Però també ha deixat clar que aquesta situació de manca d’efectius en una jurisdicció específica no sempre depenen del poder judicial. Que hi ha “factors externs” que també han influït negativament. Perquè “les places necessàries estan assegurades”, però no sempre s’han pogut proveir. O perquè no hi ha hagut prou candidats o perquè no han arribat al mínim exigible. “Sortosament ara hi ha un nombre molt important de persones” que concorreran als concursos convocats i pot ser que a mig termini la manca de recursos humans quedi resolta. “Les expectatives són bones, però passarem uns mesos complicats” i hi poden haver dilacions en les decisions que acabin passant factura al Govern en forma de condemnes per retards indeguts que afectin els administrats.

Deliberacions i discrepàncies

Espot, que ha deixat clar que del 2012 cap aquí la Justícia ha crescut molt en recursos, també ha circumscrit a una sola cosa el malestar dins del Consell Superior de la Justícia. El debat per prorrogar o no prorrogar el mandat a una batlle substituta. Per al cap de Govern, aquesta és l’única controvèrsia en el poder judicial i “a mi no em correspon emetre cap opinió. Ells han fet la deliberació oportuna i han decidit el que han cregut millor”, ha deixat clar el mandatari governamental, que ha trencat “una llança en favor d’aquesta decisió, que s’ha pres amb coneixement de causa”.

El mandatari governamental cenyeix la fractura a la cúpula judicial a la deliberació sobre si prorrogar el contracte o no a una batlle substituta i trenca “una llança a favor” de la no renovació

Per a Espot, que hi hagi discrepàncies o diferències en les deliberacions com hauria hagut en el cas de la batlle substituta Núria López “és sa”. I “com en tota democràcia”, “la majoria imposa la seva decisió sempre que la decisió sigui conforme a Dret”, situació que és irrebatible atès que fins i tot la sala administrativa del Tribunal Superior ha deixat clar que un batlle substitut no és de facto integrant de la carrera judicial. Ho és només, i sols només, durant el temps que dura la substitució. I prou. “El fet que hi hagi hagut aquesta discrepància no vol dir en absolut que hi hagi un descrèdit del Consell Superior ni de la Justícia en el seu conjunt”.

 

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.