Tots dos estan inicialment condemnats per corrupció. Però tos dos al·leguen que les acusacions que es formulen contra ells estan “fora de context” i són “desproporcionades”. Segurament, Meritxell Mateu s’ha omplert una mica més de raons aquesta tarda per parlar de “persecució política” i “d’acarnissament” després de veure el to emprat pel representant del ministeri públic, un Borja Aguado que tenia entre el públic el fiscal general, Alfons Alberca. Aguado, que manté especialment en relació amb l’exconsellera que va fer actes de corrupció en cobrar com a contractada de BPA per fer tasques pròpies i impròpies de parlamentària i que, a més, va fer abús d’informació privilegiada, ha estat molt més contundent que durant la vista davant el Tribunal de Corts. Dur, d’agre, d’agressiu. I ha deixat clar que “la pena ha de ser ferma” perquè els fets són “gravíssims” i en el cor de la sobirania popular.
Més encara: el fiscal ha assegurat que la també antiga ambaixadora i ministra “mereix que trepitgi el centre penitenciari” perquè, ha vingut a dir, si per una alcoholèmia positiva pots acabar a la Comella, algú que hauria cobrat del privat -es el que manté l’acusació pública- per suposadament contribuir a la modificació de lleis en benefici d’aquell privat, ho mereix més encara. “No entenem aquesta Justícia de dues velocitats”, ha arribat a dir en l’al·legat final el fiscal adjunt.
I la defensa, que ja havia exposat els seus recursos amb anterioritat, pràcticament s’ha abstingut de respondre l’al·legat de la fiscalia. Entre altres coses, probablement, perquè ha donat per fet que l’exposició del ministeri públic havia estat just allò que defensen les representacions lletrades de Mateu i Miquel. Que hi ha una desproporció, que hi ha una descontextualització de tot plegat. Aguado, el fiscal, ha estat metrallant durant una hora, disparant amb bala, de fet, i com a molt, a una manera de fer política molt assentada al país. Un per l’altre.
Mentres les representacions lletrades dels processats consideren que “la qualificació és massa excessiva i les penes no tenen raó de ser”, el fiscal que acusa ha parlat, amb una agror rotunda, de “fets gravíssims en el cor de la sobirania”
De fet, ho ha apuntat la defensa de Mateu, no es pot entendre que l’exconsellera estigui a un pas de la presó, per dir-ho així -la condemna de primera instància era de 18 mesos condicionals per un delicte menor de corrupció continuada comès per un càrrec públic a banda de substancioses multes econòmiques- i qui llavors era la seva parella i ministre d’Economia i Territori i, segurament, qui va acabar portant Mateu a BPA, Jordi Alcobé, hagi sortit indemne de la causa malgrat que també apareixia en algun correu electrònic dels que es fan servir per acusar Mateu.
Les defenses, de fet, s’han queixat que en la sentència condemnatòria inicial que ara es rebat -que està molt lluny, per baix, del que pretén la fiscalia- l’argumentació és molt vague i deixant al marge molts dels elements que es van exposar durant el judici davant el Tribunal de Corts. Fins al punt, han indicat la lletrada de Mateu, no se cita enlloc que Alcobé era la seva parella, un detall que per al cas no era gens menor. La defensa de l’ex-parlamentària, que ha assegurat que l’acusada “té l’íntima convicció que no ha fet res mal fet”, ha expressat un “sentiment d’injustícia, un sentiment d’inseguretat jurídica, un sentiment de persecució”.
La defensa de Miquel, que ha posat sobre la taula molts arguments que també serveixen a Mateu, com deixar clar que BPA mai no va contractar la llavors (2012) consellera perquè fes de lobbista ha lamentat que ara, al 2023, es vol aconseguir una condemna “exemplificant” per a uns fets del 2013 on hi havia comportaments naturals, de domini comú, que res tenen a veure amb la regulació actual. “La qualificació és massa excessiva i les penes no tenen raó de ser”, han clamat les defenses, que han demanat que s’apliqui el principi de la mínima intervenció del dret penal per un cas, que, creuen, no s’ho val. De fet, han reclamat l’absolució dels dos condemnats en primera instància.
Les defenses dels acusats, que han assegurat que la informació que podia aportar Mateu “ni era rellevant ni era privilegiada” i encara menys secreta -d’aquí que la fiscalia, han argumentat, no pugui acusar l’ex-política de revelació de secrets, han lamentat “la pena de banqueta” que ja han hagut de pagar els processats per un cas que ha portat Meritxell Mateu durant molt temps a l’atur o a què algun dels seus fills patís al seu dia assetjament escolar.
L’actitud agressiva de l’acusació pública ha servit a l’exconsellera per reiterar el seu sentiment “d’acarnissament” i de ser víctima “d’una persecució política”
I mentre la fiscalia continuava assegurant que les multes imposades en primera instància no són gens exagerades, ans el contrari, i que l’antiga parlamentària n’hauria fet de l’alçada d’un campanar, les defenses han deixat clar, en relació amb la comparació amb els detinguts per alcoholèmia, que hi ha situacions que “no es poden extrapolar”. “Posem proporcionalitat, posem racionalitat”, han insistit un i altre cop mirant de ser un contrapès a la vehemència de Borja Aguado, a qui fins i tot el tribunal ha hagut de demanar que espavilés perquè s’estava allargant de forma excessiva.
I mentre Joan Pau Miquel en el seu torn de darrera paraula ha deixat clar que si es va contractar Mateu va ser “per una altra finalitat, per uns altres objectius” diferents als de fer suposada pressió -que els seus excompanys de grup parlamentari, tots, van negar durant la vista davant del Tribunal de Corts- per aconseguir modificacions legislatives que no es va fer o si es van fer van ser per finalitats distintes a les que hauria necessitat BPA, Meritxell Mateu ha lamentat que el fiscal s’hagi “divertit traient les coses fora de context, s’ha dedicat a tergiversar”. I ha ironitzat amb el seu poder per, suposadament, “jo soleta, canviar les lleis”.