La jornada ha començat amb la presentació de les qüestions prèvies per part dels lletrats defensors. En primer lloc, s’ha reclamat invalidar el registre del domicili d’un dels acusats, efectuat el març de 2024. Segons la defensa, es va vulnerar el dret a la intimitat dels processats en considerar que no hi havia cap circumstància justificada per accedir al registre de l’immoble. El Ministeri Fiscal, però, s’hi ha oposat frontalment, argumentant que es comptava amb el consentiment de les persones que en aquell moment residien a l’habitatge.
Un altre dels arguments de la defensa ha estat la qualificació de “gran quantitat” de droga. Els advocats han sostingut que s’ha vulnerat el dret a la defensa en no quedar acreditat que el producte requisat fos totalment cocaïna. Argumenten que s'hi van trobar substàncies de tall com cafeïna i lidocaïna i que, per ser considerada una quantitat de rellevància penal superior, caldria que hi hagués almenys 100 grams de substància pura. L'acusació pública ha replicat que la jurisprudència és clara, en tant que la puresa no es té en compte si el material conté substàncies que alteren l'estat de consciència.
En la fase de declaracions, un dels acusats de delicte major de tràfic de cocaïna ha reconegut els fets, desmentint la seva versió inicial on deia ser consumidor. El processat ha explicat que portava un any venent droga a través de missatgeria instantània i que va començar a fer-ho per “desesperació” en haver de buscar un nou domicili i no poder fer hores extres a la feina. “Vaig decidir malament en ficar-me en aquest món”, ha lamentat davant el tribunal.
L'acusat ha detallat que obtenia un benefici aproximat de 500 euros mensuals i que utilitzava el seu domicili com a punt de recollida per als clients. Tot i admetre la venda a altres implicats, ha negat rotundament tenir negocis de tràfic amb el propietari de l'habitatge on residia – a les pertinences del qual també es van trobar grans quantitats de cocaïna –.
El processat, en presó preventiva des de març del 2024, ha admès que utilitzava paraules com “samarretes”, “petos” o “uniformes” com a llenguatge en clau per vendre droga als seus clients. No obstant això, ha assegurat que, tot i utilitzar exactament la mateixa jerga amb el seu arrendatari, en aquest cas concret, es referien realment a material per jugar a futbol. Segons la seva versió, aquestes converses no tenien res a veure amb els estupefaents, malgrat la coincidència en el llenguatge.
El judici, pel qual la Fiscalia demana penes d'entre sis i nou anys de presó per als principals caps de la xarxa, continuarà durant tota la setmana amb la resta de declaracions i proves.