La querella es va interposar just abans que es complissin els deu anys de la intervenció de BPA i Banco Madrid i, per tant, abans que pogués prescriure l’eventual delicte. Es considera que diferents directius que ho eren just abans d’aquella intervenció, del 2015, del Banc d’Espanya i del Sepblac, es van conxorxar per acabar fent actuacions administratives que van conduir a la intervenció i posterior fallida i liquidació de Banco Madrid. En la querella s’explica que les dues institucions havien de ser conscients que s’havia configurat una causa per anar contra BPA i que acabés avalant l’acció administrativa.

Però es deixa clar que el temps ha evidenciat que no hi havia cap motiu per intervenir Banco Madrid i menys encara per liquidar-lo perquè, entre altres coses, l’expedient que va obrir el Sepblac es va tancar sense cap mena de sanció per al banc i assegurant que complia amb els mecanismes, fins i tot reforçats, de prevenció del blanqueig; la fallida es va haver d’acabar tancant com a fortuïta, en cap cas dolosa; i les actuacions que es van obrir contra dirigents del banc també es van arxivar. 

Davant d’això, la querella exposa que els reguladors financers havien de ser conscients, perquè especialment el Sepblac havia cooperat aparentment amb integrants de la ‘policia patriòtica’ espanyola que s’estava fent una bola d’on no n’hi havia per tal de poder procedir a la intervenció de l’entitat bancària, com així va ser. La querella està damunt la taula d’un jutjat d’instrucció de Madrid que, inicialment, la va refusar. Però no ho va fer bé.

POTI POTI PER EXCUSAR-SE 

Va barrejar tot un seguit de qüestions -com per exemple, suposadament confondre que la querella versava sobre les coaccions a dirigents de BPA que s’havien produït fora del territori espanyol, quan aquests fets eren només antecedents per posar en context la querella i aquells que l’haguessin de substanciar- per poder dir que era incompetent i així inhibir-se en favor de l’Audiència nacional. Però més enllà de l’error d’apreciació fàctica el jutjat en qüestió també en va fer de procediment jurídic.

Així, com es posa de manifest en una recent estimació parcial del recurs formulat llavors pels querellants contra la decisió d’incompetència del jutjat d’instrucció, aquest es va adonar de l’error i abans que es resolgués el recurs, donant compliment al que estableix el codi espanyol d’enjudiciament criminal (LECri), equivalent al codi de procediment penal, fent valdre la seva convicció que no era competent per conèixer la querella, la va inadmetre i la va arxivar, sense pretendre remetre-la a cap altra instància ni jurisdicció com havia fet inicialment.

Ara, gairebé un any després, l’Audiència provincial de Madrid ha reconegut l’error del jutjat d’instrucció però, alhora, també ha ‘informat’ que el jutge en qüestió ja havia esmenat en aquest temps la seva errada, el que es podrà fer serà un recurs contra la inadmissió de la querella sense ni tan sols fer una mínima indagació sobre els fets exposats i així mirar que no només s’admeti la querella si no que s’investiguin els fets descrits. 

Que com han recordat els querellants, per exemple, en el recurs contra la declaració d’incompetència jurisdiccional, no té a veure amb l’actuació policial amb les coaccions a executius i directius de BPA si no per la suposada prevaricació administrativa que haurien adoptat els dirigents del Banc d’Espanya i el Sepblanc adoptant presumptament decisions manifestament injustes.