El Constitucional nega l’empara als dos germans als quals es vol desnonar del pis que tenien llogat

Els magistrats no admeten a tràmit el recurs contra la decisió de la Batllia d’aplicar el llançament, ja que considera que és “prematur”

Isabel Ruiz és una de les afectades.
Isabel Ruiz és una de les afectades. ALTAVEU MÈDIA

Gerro d’aigua freda del Tribunal Constitucional als dos germans que estaven pendents de ser desnonats del pis de lloguer d’Andorra la Vella, al carrer Callaueta, on viuen. L’organisme ha refusat analitzar el recurs d’empara presentat per la seva defensa, una acció que, ara fa uns dies, va paralitzar l’actuació judicial que els havia de fer fora de l’immoble. La decisió, però, rau en un motiu formal. L’aute ara conegut no entra en el fons, doncs, de tota la qüestió, ja que es considera que l’acció davant el TC és “prematura”.

Isabel Ruiz i el seu germà havien de ser desnonats del pis on viuen el passat 15 de desembre. Havia de ser el punt final del procés judicial que mantenen amb el propietari de l’immoble. Aquest darrer havia guanyat les diferents accions plantejades davant la Justícia. Finalment, però, el llançament es va suspendre.

El motiu? La presentació per part de la defensa dels dos afectats d’un recurs d’empara davant el TC. Calia, doncs, esperar el pronunciament del tribunal que, però, ha acabat arribant de forma ràpida. Els magistrats, directament, desestimen analitzar l’acció presentada pel lletrat dels germans, que denunciaven la vulneració dels drets a un procés degut, a l’assistència tècnica d’un lletrat i a la defensa, tots els reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

Isabel Ruiz és una de les afectades.

Relacionat

Conviure amb el desnonament

En l’aute, però, queda clar que el TC ni tan sols ha volgut entrar al fons de la qüestió. Ras i curt, es limita a pronunciar-se sobre si el recurs era admissible o no. I entén que no. Es recorda que, actualment, “el recurs d’empara es pot plantejar de manera directa contra les resolucions fermes del Tribunal Superior de Justícia i del Tribunal de Corts i també, de manera indirecta, quan s’ha formulat l’incident de nul·litat previst en l’article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials contra les resolucions definitives que vulneren els drets fonamentals”.

També apunta que “si s’opta per la via indirecta, aquesta s’ha de completar amb la tramitació de les dues instàncies que determina la Llei, sense que es pugui formular l’empara fins que no s’hagi resolt el recurs d’apel·lació contra la primera instància”. En el cas concret dels germans, s’admet que “la Batllia precisa de manera molt clara que l’incident de nul·litat s’ha presentat contra una decisió que ha de considerar-se definitiva i, per tant, que ha de seguir el procediment establert a l’article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials”. En canvi, es posa en relleu que “la representació processal de la recurrent no ha formulat el recurs d’apel·lació contra l’aute del 7 de desembre del 2022”. I es considera que “aquesta manca d’interposició del recurs contra la inadmissió a tràmit de l’incident de nul·litat justifica la inadmissió del recurs d’empara per prematur”.

Per tant, el camí del TC queda ara, de moment, bloquejat per als dos germans. Caldrà veure si aquesta decisió fa que la Justícia ordinària reactivi el procés per desnonar-los del seu domicili, tal com es volia fer el 15 de desembre.

Justament, la representació processal dels afectats per l’amenaça de llançament ha explicat a Altaveu que s’està preparant un recurs contra la resolució del batlle. S’entén que la resolució del TC “indica només que era prematur per considerar que encara hi ha la possibilitat que el Superior torni a analitzar els greuges que es plantegen” en l’acció davant el Constitucional. En l’escrit, lògicament, es demanarà efectes suspensius sobre el desnonament, però la decisió, s’admet, dependrà dels magistrats. I s’alerta que, en cas negatiu, “els avis molt probablement acabaran dormint al carrer”.

Comentaris (1)

Trending